Dona no reeducable

Teatre

informació obra


Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Míriam Iscla, Robert Lepage
Traducció:
Miquel Cabal (rus)
Ajudantia de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Producció:
Teatre Lliure
Autoria:
Robert Lepage
Sinopsi:

Segon monòleg per encetar la temporada 2015- 2016 al Teatre Lliure. "Dona no reeducable" tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s'alternen amb "CrecEnUnSolDéu", que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

"La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris". 

Lluís Pasqual

Míriam Iscla, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Dona no reeducable

18/06/2016

Cop de puny als collons de la consciència

per Francesc Massip

Esfereïdor. Brutal. Impactant. Una Míriam Iscla superlativa, sòbria de gest i profunda de dicció, ens arrossega a l'horror de la guerra de Txetxènia i reviu com si fos en carn pròpia el testimoni valentíssim, descarnat i sagnant de la periodista russa Anna Politkóvskaia que es juga la vida per intentar esbrinar la veritat. Iscla posa les pulsions més pregones de la seva expressivitat al servei d'aquest testimoniatge escruixidor, i ens transmet tots els trastorns, violències, angoixes i vexacions que pateix la reportera en la seva peripècia fins que el poder rus, encapçalat per aquell sinistre oficial de la KGB que mou tots els fils del Kremlin i captiva el votant popular, se la treurà del damunt per la via directa de l'execució. El passat criminal de l'estat soviètic es projecta sobre el present amb els mateixos mètodes i idèntics objectius: eliminar tot allò que fa nosa. Terrorisme d'estat versus terrorisme de resistència o de supervivència. És una història molt coneguda en països on el passat autoritari i la vocació imperial pesa més del compte. Una posada en escena neta i directa fa que la paraula de l'actriu vagi cargolant el cul de l'espectador a la butaca durant la funció, i quan s'acaba, com un acte reflex, hom salta del seient per aplaudir a peu dret, amb la sufocació emocional que s'ha fet imparable...

Trivial