Dona no reeducable

informació obra



Direcció:
Lluís Pasqual
Intèrprets:
Míriam Iscla, Robert Lepage
Traducció:
Miquel Cabal (rus)
Ajudant de direcció:
Juan Carlos Martel Bayod
Producció:
Teatre Lliure
Autor:
Robert Lepage
Sinopsi:

Segon monòleg per encetar la temporada 2015- 2016 al Teatre Lliure. "Dona no reeducable" tracta de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè. Les funcions  s'alternen amb "CrecEnUnSolDéu", que tracta la vida quotidiana a la franja de Gaza.

"La curiositat per Stefano Massini, aquesta nova veu del teatre europeu, em va portar en molt pocs dies a posar-me en contacte amb ell, a llegir-me els seus textos que no coneixia. L’autor que ha enlluernat els espectadors aquesta temporada amb Lehman Trilogy havia escrit feia tres anys, en homenatge a la periodista russa Anna Politkóvskaia, assassinada per l’anomenat terrorisme d’estat, un text: Dona no reeducable. Em va semblar que amb aquest segon monòleg, també extraordinari, i que també tenia la cara i la veu d’una actriu, Míriam Iscla, podíem enriquir encara més aquest nou diàleg dels nostres espectadors amb l’autor. I així hem fet el que abans se’n deia un programa doble. Decisions gairebé sobre el terreny, tal com semblen escrits els dos textos de Massini. Teatre d’urgència. Urgents. Necessaris". 

Lluís Pasqual

Míriam Iscla, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2015

Crítica: Dona no reeducable

24/09/2015

La transformació de Míriam Iscla a escena atrapa tant com la radicalitat d'Anna Politkóvskaia

per Jordi Bordes

Símplement, una exposició de fets. Sense judici. Sense compassió. Donant veu a les víctimes; exposant el que la corresponsal va veure a la seva expedició a Txetxènia. Tot amb frase simple. Amb contundènca demolidora. Míriam Iscla entra i surt del personatge d'Anna Politkóvskaia. Hi ha moments que relata en tercera persona i d'altres, quan posa veu a l'article periodístic, ho fa dins d'un cos indignat i fràgil que pateix quan comprova la impunitat dels soldats russos i dels terroristes txetxens. No es limita a parlar amb els que pateixen la falta d'aigua corrent, electricitat, telèfon, menjar, i que tenen l'amenaça del robatori, de la violació, de l'atac de gossos afamats. També aconsegueix parlar amb soldats russos que no aporten ni una espurna d'esperança: són una bola de foc que cada cop es fa més gran i demana més sang, cobrar més sou, complir amb la mitjana de 4 assassinats diaris i que la guerra no deixi d'acabar-se (perquè és un "modus vivendi" amb alguns riscos però prou plaent); sense una espurna de remordiments.

Evidentment, el puntal de la peça és l'actriu que la interpreta. Míriam Iscla es transforma i, estigui refugiada en la taula de treball o exposant diapositives que alerten de la precarietat del poble txetxè, va teixint les escenes com si fossin articles independents. Però sempre amb el mateix paisatge de fons: la impunitat i l'abús de poder del Kremlin i el silenci vergonyant de la comunitat internacional, que la convida a hotels amb aigua calenta per pronunciar conferències. Interpretat amb honestedat, cap quadre sona sobreactuat; tot és vida. En tot cas, sobta com torna a partir de zero en la següent escena. La línia del personatge manté una cronologia però el seu ànim (o la manera d'exposar-ho) és ben oposat; el que aporta varietat a l'escena però alhora trenca un punt la credibilitat del personatge.

"Dona no reeducable" és la segona part del díptic de Stefano Massini que el Lliure també puja a escena (en dies alternatius) amb Rosa Maria Sardà a "CrecEnUnSolDéu". Aquest pren posició i defensa la radicalitat de Politkóvskaia. La periodista no en surt pràcticament gens qüestionada (l'única ombra és quan el fill confessa per telèfon que han matat una dona que s'assemblava a ella, al portal de casa; o quan es revela el final tràgic i inequívoc de publicar dues històries que criticaven l'acció de l'exèrcit). A "CrecEnUnSolDéu", en canvi, Massini planteja una situació comuna de tres perfils ben diferents (una estudiant palestina, una professora israeliana i una militar americana). Aparentment, no vol casar-se amb cap d'elles. Massini intenta fer de Politkóvskaia enmig d'un altre conflicte etern: el polvorí d'Israel.

Trivial