El bufón del rey Lear

Teatre

informació obra


Dramatúrgia:
Felipe Cabezas
Direcció:
Jordi Pérez, David Pintó, Cathrine Sombsthay
Intèrprets:
Felipe Cabezas, Claus Carlsen
Adaptació:
David Pintó
Sinopsi:

El Bufón del Rey Lear és un dels més carismàtics personatges de l'obra de Shakespeare. Pícar, sarcàsticm, burleta, astut, narra les immunde slluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica. El rei Lear, a la fi del seu regnat, ha dividit el seu regne entre les seves tres filles, però un caprici desproporcionat de l'ancià rei desencadena una lluita de poders que acabarà involucrant a tot el poble. 

Una versió, amb ressons de contemporaneïtat, carrgada de picades d'ullet al convuls present on la història secundària porta fins a l'actualitat, qüestionant el reol de la monarquia, lñe spolítica culturals i les eternes lluites de classe. 

Aquest és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas.- recupera la màscara i incideix en un llenguatge dinàmic, visual i intens passant per diversos estats interpretatius.

Crítica: El bufón del rey Lear

07/01/2019

Èpica de petit format

per Carme Tierz

Qui hagi gaudit ja d’algun dels monòlegs de Felipe Cabezas, coneix sobradament la seva capacitat per transformar les paraules en emocions, en accions, per multiplicar-se en un munt de personatges que comparteixen confidències amb nosaltres, tot barrejant la sàtira política i la reflexió irònica, profunda, al voltant de la creació artística. I El bufón del Rey Lear és, en aquest sentit, un treball exemplar. Gràcies a les màscares i direcció d’art d’Anna Chwaliszewska i a la polimòrfica i explosiva interpretació de Cabezas –dirigit amb pols ferm per Jordi Pérez–, El bufón del Rey Lear és un espectacle vibrant, intens, que no dona respir ni al seu únic intèrpret ni al públic.

El muntatge demostra que es pot (i cal) reinterpretar Shakespeare des d’una òptica viva, contemporània, connectant-lo a fets actuals i colpidors. La poderosa personalitat artística de Felipe Cabezas troba a la Commedia dell'Arte i al cabaret eines creatives sorprenents, farcides de matisos tràgics, burlescos i autoreflexius. L’actor elabora un comentari sobre la pròpia obra shakespeariana i sobre la realitat social i política catalana, mullant-se en tots dos terrenys, atrevint-se amb un clàssic reverenciat i amb un conflicte que a altres artistes espanta, potser per allò de posicionar-se públicament. Més enllà, però, d’aquestes al·lusions –que s’agraeixen: el teatre ha de recollir el sentiment del carrer–, El bufón del Rey Lear posseeix una força escènica inqüestionable, reflectida en moments tant antològics com l’escena de la tempesta: la desesperació del monarca és tan atordidora com el temporal que nega les seves terres. Una escena èpica, immensa, que aconsegueix lligar espectacle i reflexió d’una manera no gaire usual. 


Trivial