El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc

informació obra



Direcció:
Xavier Albertí
Autoria:
Josep Maria Miró
Composició musical:
Xavier Albertí
Il·luminació:
Xavier Albertí
Intèrprets:
Pere Arquillué
Escenografia:
Xavier Albertí
Vestuari:
Xavier Albertí
Sinopsi:

Amb aquest monòleg Josep Maria Miró es va convertir el 2020 en el primer autor que guanyava en tres ocasions el prestigiós premi Born. Una única veu —la de Pere Arquillué— per compartir amb el públic els secrets d’un petit poble on, aparentment, mai no passa res. Una veu per a tot un retaule de personatges i perspectives d’un únic fet. Aquesta funció, dirigida per Xavier Albertí, també és un d’aquests projectes on Arquillué cerca reptes artístics personals, com el Primer amor de Beckett, que també es va veure el 2013 al festival. Un gran autor, un gran director i un gran actor per a un text que deixa empremta.

Crítica: El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc

14/06/2022

Teatre en essencia (text-director-actor)

per Ferran Baile

La essència més pura del teatre, un gran text, una direcció superba i un actor extraordinari. Autor-director-actor. Un escenari, una acció quasi estàtica, i un joc de llums i ombres mínim però a l´hora extraordinari, els gestos mínims, precisos, suficients.

Un minimalisme abassegadorament expressiu, emocionalment potentíssim, que et manté atrapat, al llarg de dues hores de representació.

Un monòleg interioritzat, per moments dialogat des de una sola persona, a cinc i set veus (la de la pròpia persona assassinada, la mare, la professora, un veí vell de tota la vida, un travestí madur, els veïns que troben el cadàver..).

Un poble on mai passa res, o millor dit passen moltes coses que ningú explica, que es porten soterrades. Una rotonda a les afores del poble on passen masses coses, moltes callades.

Un jove de 17 anys assassinat de forma truculent i salvatge. Molts dubtes i poques evidències. Un entrelligat de sentiments i passions reprimides.     

Inevitable record de la pel·lícula Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses (1950), de Billy Wilder, amb aquell magistral inici amb el cadàver del jove escriptor Joe Willis, interpretat per William Holden, flotant i vist des del fons de la piscina. La veu en off del cadàver ens introdueix a la historia.

Inevitable recordar la sèrie de David Lynch, Twin Peaks (primer episodi, 2015), i el cadàver de l´adolescent Laura Palmer.

Inevitable recordar els ambients carregats de les obres de Tennessee Williams.

Una actuació extraordinària, una direcció superba   

Per si havia algun dubte, que no l´havia, Pere Arquillué (Terrassa, 1967), demostra una vegada més que és un dels grans, grans actors, actuals, y no sols de l´escena catalana.  El seu treball a aquest muntatge està sols a l´abast de molt pocs actors.

No es la primera vegada que Xavier Albertí (Lloret de mar, 1962), busca treballar amb els mínims elements imprescindibles, amb l´escenari nu, sols amb l’essència actoral. Recordem Vostè ja ho entendrà, amb una Carme Sansa sensacional totalment quieta al llarg de tota la funció, sols el text i l´expressió de la cara (Teatre Tantarantana, 2012).


Un dramaturg intens i prolífic

Josep Maria Miró (Vic, 1977), es dramaturg, escriptor, periodista i director de teatre. Va començar a escriure el 2006 i des de llavors ha desenvolupat una impressionant obra literària, peces breus, obres de teatre, dramatúrgies i articles. Ha estat traduït a més de 20 idiomes i ha rebut nombrosos premis. www.josepmariamiro.cat

 

El llibre que es pot adquirir al vestíbul, a la sortida del teatre per 12 euros, forma part de la col·lecció Textos a part-Teatre contemporani, editat per Arola editors.

 

Text: ferranbaile@gmail.com