El gran mercado del mundo

informació obra



Adaptació:
Xavier Albertí
Dramatúrgia:
Albert Arribas, Mireille Camier
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marian García Milla
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesor de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudant de direcció:
Roger Vila
Producció:
TNC, Compañía Nacional de Teatro Clásico
Intèrprets:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Autor:
Nora Chipaumire
Coreografia:
Nora Chipaumire
Direcció:
Mireille Camier
Sinopsi:

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Finalista a espai escènic. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El gran mercado del mundo

27/05/2019

Gira el món, gira per l'espai que els meus ulls miren...

per Teresa Bruna

Començaré dient que a mi Calderón em queda lluny. Em ressona a una època d'una escola que ens feia fer coses molt pitjors que això que ara en diuen adoctrinar i... bé, ja m'entreneu. O no. Però els periodistes anem a rodes de premsa, i en Xavier Albertí, al presentar-nos El gran mercado del mundo, ja ens va posar en situació d'una manera que ja ho haurien volgut saber fer els meus mestres.  Us poso algunes frases:  “Tenim la responsabilitat de reivindicar la riquesa filosòfica dels autos sacramentals i treure’ls de l’espessa boira amb flaires eucarístics on s’han situat.” O bé “Hem volgut empoderar-los amb una actualització del seu fons, amb un respecte absolut pel text”. O bé “És teatre polític per al poble, esperem poder entregar a l’espectador una nova mirada de l’auto sacramental per tal que els deixi de considerar peces arqueològiques.” I entre aquestes paraules i les magnífiques imatges promocionals de l'obra, doncs m'he rendit i he anat a veure tot un Auto Sacramental de Calderón de la Barca!

A El gran mercado del mundo, Calderón hi és. Però el que al meu parer brilla a cada una de les escenes és un grandíssim Xavier Albertí (Premi Max al millor director, ves!), que ha sabut donar una pàtina als personatges, a la història i a les conclusions, que no se'ns fan gens llunyanes. I respectant l'argument original. Tot just començar, un personatge anomenat La Fama apareix vestida d'àngel daurat i fent acrobàcies!  I així ens sorprenen un a un (amb noms com la Gula, la Lascívia, la Supèrbia, l'Heretgia, la Innocència, La Fe... que vesteixen amb un detall en consonància i no te'ls acabes mai de mirar. No us els explico perquè són tot un plaer de veure i descobrir. La fascinant escenografia de Max Glaenzel, una atracció giratòria que simbolitza un gran mercat on es poden comprar virtuts i pecats, ho acaba d'arrodonir. I, per bé o per mal, t'oblides de Calderón!

L'argument és com un conte de bons i dolents, amb les seves metàfores: un pare que no té clar quin dels seus dos fills mereixerà la seva herència i els posa a prova. Una història bonica que vas seguint, sense poder deixar de pensar com es pot explicar d'una manera tan seductora i brillant, amb una interpretació excel·lent per part de tots i, cadascú, expressant la seva especialitat: Jordi Domènech i Antoni Comas, com a cantants; Roberto G. Alonso, que a més de fer-nos una  drag queen estupenda que balla, i més endavant, representar una impagable imatge de La Pietat, de Miquel Àngel, amb una Fe (Ruben d’Eguia) també meravellosa, ha assessorat tothom en el moviment...  I així un a un. Hi ha 14 intèrprets, 7 d'aquí i 7 vinguts de Madrid, ja que es tracta d'una coproducció amb la Companyia Nacional de Teatro Clásico (CNTC). Pel que fa a la música... són temes que Calderón no havia sentit mai, com el Tango de la Cocaïna, que ens el canta la Mon Plans, una Malícia seductora, i d'altres de cabareters que ressonen al nostre Paral·lel. De debò, una festassa!

Ja no dic res més, perquè dec avorrir de tant afalagar-los, però no ho sé fer d'una altra manera. Només afegir que al final, els de la meva generació arribem al clímax amb Il Mondo, de Jimmy Fontana, que sembla, en realitat, l'eix de l'argument: Gira el món gira per l'espai que els meus ulls miren, amb amors que avui comencen, amb amors que ahir morien, amb les penes i alegries d'altra gent que són com jo.../... un nou món, que ni un moment pot aturar-se, la nit ja mor i el sol s'aixeca i un nou dia vindrà. La canta en italià, però jo vaig arribar a casa sense poder treure-me-la del cap i vaig posar el meu disquet de 45 revolucions en català! Fa envejeta, eh? Va, que no, que és al youtube: 
 https://www.youtube.com/watch?v=UCFhxUu694g