Teatre popular,
pensat per fascinar i divertir i aleccionar al poble. Auto Sacramental, La Passió, els Pastorets,
la opereta, la ópera, la cançó popular i picaresca, els Cuplés i la revista del
Paral.lel, el circ, la performance i la música culta, religiosa i lleugera tocada, cantada en directe, apareixen
a l´escenari del TNC, agermanades per un mateix bressol. En Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962), recentment
premiat amb el premi Max al millor director-2019, en fa una lectura innovadora,
moderna, sabiament folla, divertida i àcida a la vegada. Aprofondeix en el
sentit final de l´auto sacramental vist i escrit per Calderón de la Barca (Madrid, 1600-1681), respectant la bella musicalitat
del seu vers. Pot desconcertar a qui no conegui l´intel.ligent vena didàctica
d´Albertí, la seva passió per la cultura popular i el seu exhuberant sentit de
l´espectacle, però a poc que l´espectador novell es deixi portar, hi trobarà un
ric ventall de lectures i referències.
Devant la reforma
luterana que predica l´austeritat, l´iglèsia catòlica va recorrer de nou al
barroquisme, l´ampulositat. Els Autosacramentals que es representaven el dia de
Corpus, entre els segles XVI i XVIII, en que es van acabar prohibint (1765), oferien
amb gran aparell escènic i generalment en un acte, conflictes de tema
preferentment eucarístic, amb estructura alegòrica i aleccionadora moralina. Grans
autors del segle d´or com Calderón de la Barca, Lope de Vega i Tirso de Molina van
escriure dins d´aquest gènere, que el mateix Calderón va definir com : “sermones/puestos enverso, en
idea/representable cuestiones/de la sacra teología/que no alcanzan mis
razones/a explicar ni comprender/y el regocijo dispone/en aplauso de este día”.
A El gran mercado del mundo (1635-1640), un pare-adinerat (Jorge
Merino) envía als seus dos fills (el bon Geni, Alejandro Bordanove, i el mal Geni, David Soto),a un camí
iniciàtic que li aclariràn quin és el veritable pensament i comportament de
cadascú devant dels reptes de la vida i així decidir a qui li deixa el seu
llegat i qui es cassarà amb el plé dels seus parabens amb la Gràcia (virginal Aina Sánchez). La Fama (encarnada amb una trapecista-Lara Grube, un àngel caigut en descens
de sde les altures de la carpa d´un circ),
els impulsa pels camins de la vida. Els acompanyen l´Innocència (Antoni Comas, polifacètic actor-cantant
plurivocal-pianista) i la Malícia (Mont
Plans, impagable el seu Tango de la
Cocaína) i en el camí es trobaràn la Lascivia (encaranada en una drag queen,
magnífic Robert G. Alonso), la Gula(sempre
eficient Oriol Genís), la Culpa (una
excel.lent Silvia Marsó), la
Soberbia….
Desprès d´un inici sorprenent
entre el circ, un cor disonant i un clar homenatge a l´incalificable artista
que fou Carlos Santos, la sobrietat mana a l´escena on pren absolut
protagonisme el vers de l´autor. Un principi un xic premiòs que ens porta al
gran espectacle (recordem l´esplendor de l´època d´or del Paral.lel barceloní),
per esclatar en un gran i espectacular
Carrusel, que omple l´escenari i gira i gira endinsat en la codicia del
mercadeig sota les lleis del capitalisme sense escrúpuls, que ja hi era pervers
en la naturalesa humana abans de definir-se com a Capitalisme. L´esser humà és
l´unic animal que repetidament acaba ensopegant en la mateixa pedra. La Penitència
seguirà portant la seva creu, amb la Fe implorant als seus peus, mentre en una
mena de gran Sopar es reparteix l´hipotètica justicia. Un final apoteòsic que
té una precisa banda sonora in crescendo Gira il mondo gira nello spazio senza
fine… un dels grans temes de la música lleugera dels anys 60 popularitzat pel
cantant italià Jimmy Fontana (1965), esdevingut un etern clàssic i amb multiples versions,
que sona i resona tararejat pel públic
en sortir del teatre més enllà de la representació, que dura just una hora i
vint minuts.
Destaquem l´equip
tècnic, l´escenografia de Max Glaenzel
(espectacular el Carrusel), l´il.luminació d´Ignasi Camprodón, el só de Jordi
Bonet, la caracterització i l´heterodoxe vestuari d´Àngels Palomar i les coreografies i el moviment escènic, a cura de l´hiperactiu
i polifacètic Roberto G. Alonso, que
recentment va aconseguir un merescut èxit artístic i de públic amb els seu Laberint striptease, representat a
l´Espai Brossa.
Aquest muntatge és
una co-producció del TNC i la CNTC (Compañía Nacional de Teatro Clásico)
i l´elenc artístic està format per actors i actrius habituals a ambdùes
companyies. Un altre dels mèrits a destacar d´Albertí és la recuperació pels
escenaris catalans d´actrius catalanes que han triomfat i treballen
habitualment a Madrid, com és el cas de Silvia Marsó, que repetim està esplèndida
i demostra la gran actriu que és i no sempre se li ha reconegut, i en muntatges
anteriors va ser Carme Conesa i Mercé Sampietro.
El text està publicat
per Arola Editors i TNC, i es pot adquirir a 3 euros.
Si teniu dubtes, no
dubteu en veure el trailer i fragments de l´obra a la web del TNC. Podreu veure-la a Barcelona fins el 22 de
juny.
Text: feranbaile@gmail.com
