El gran mercado del mundo

informació obra



Adaptació:
Xavier Albertí
Dramatúrgia:
Albert Arribas, Mireille Camier
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marian García Milla
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesor de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudant de direcció:
Roger Vila
Producció:
TNC, Compañía Nacional de Teatro Clásico
Intèrprets:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Autor:
Nora Chipaumire
Coreografia:
Nora Chipaumire
Direcció:
Mireille Camier
Sinopsi:

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Finalista a espai escènic. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El gran mercado del mundo

08/06/2019

Calderón i Albertí

per Ferran Baile

Teatre popular, pensat per fascinar i divertir i aleccionar al poble.  Auto Sacramental, La Passió, els Pastorets, la opereta, la ópera, la cançó popular i picaresca, els Cuplés i la revista del Paral.lel, el circ, la performance i la música culta, religiosa  i lleugera tocada, cantada en directe, apareixen a l´escenari del TNC, agermanades per un mateix bressol. En Xavier Albertí (Lloret de Mar, 1962), recentment premiat amb el premi Max al millor director-2019, en fa una lectura innovadora, moderna, sabiament folla, divertida i àcida a la vegada. Aprofondeix en el sentit final de l´auto sacramental vist i escrit per Calderón de la Barca (Madrid, 1600-1681), respectant la bella musicalitat del seu vers. Pot desconcertar a qui no conegui l´intel.ligent vena didàctica d´Albertí, la seva passió per la cultura popular i el seu exhuberant sentit de l´espectacle, però a poc que l´espectador novell es deixi portar, hi trobarà un ric ventall de lectures i referències.

Devant la reforma luterana que predica l´austeritat, l´iglèsia catòlica va recorrer de nou al barroquisme, l´ampulositat. Els Autosacramentals que es representaven el dia de Corpus, entre els segles XVI i XVIII, en que es van acabar prohibint (1765), oferien amb gran aparell escènic i generalment en un acte, conflictes de tema preferentment eucarístic, amb estructura alegòrica i aleccionadora moralina. Grans autors del segle d´or com Calderón de la Barca, Lope de Vega i Tirso de Molina van escriure dins d´aquest gènere, que el mateix Calderón va definir com : “sermones/puestos enverso, en idea/representable cuestiones/de la sacra teología/que no alcanzan mis razones/a explicar ni comprender/y el regocijo dispone/en aplauso de este día”.

A El gran mercado del mundo (1635-1640), un pare-adinerat (Jorge Merino) envía als seus dos fills (el bon Geni, Alejandro Bordanove, i el mal Geni, David Soto),a un camí iniciàtic que li aclariràn quin és el veritable pensament i comportament de cadascú devant dels reptes de la vida i així decidir a qui li deixa el seu llegat i qui es cassarà amb el plé dels seus parabens amb la Gràcia (virginal Aina Sánchez). La Fama  (encarnada amb una trapecista-Lara Grube, un àngel caigut en descens de sde  les altures de la carpa d´un circ), els impulsa pels camins de la vida. Els acompanyen l´Innocència (Antoni Comas, polifacètic actor-cantant plurivocal-pianista) i la Malícia (Mont Plans, impagable  el seu Tango de la Cocaína) i en el camí es trobaràn la Lascivia (encaranada en una drag queen, magnífic Robert G. Alonso), la Gula(sempre eficient Oriol Genís), la Culpa (una excel.lent Silvia Marsó), la Soberbia….

Desprès d´un inici sorprenent entre el circ, un cor disonant i un clar homenatge a l´incalificable artista que fou Carlos Santos, la sobrietat mana a l´escena on pren absolut protagonisme el vers de l´autor. Un principi un xic premiòs que ens porta al gran espectacle (recordem l´esplendor de l´època d´or del Paral.lel barceloní),  per esclatar en un gran i espectacular Carrusel, que omple l´escenari i gira i gira endinsat en la codicia del mercadeig sota les lleis del capitalisme sense escrúpuls, que ja hi era pervers en la naturalesa humana abans de definir-se com a Capitalisme. L´esser humà és l´unic animal que repetidament acaba ensopegant en la mateixa pedra. La Penitència seguirà portant la seva creu, amb la Fe implorant als seus peus, mentre en una mena de gran Sopar es reparteix l´hipotètica justicia. Un final apoteòsic que té una precisa banda sonora in crescendo Gira il mondo gira nello spazio senza fine… un dels grans temes de la música lleugera dels anys 60 popularitzat pel cantant italià Jimmy Fontana (1965),  esdevingut un etern clàssic i amb multiples versions,  que sona i resona tararejat pel públic en sortir del teatre més enllà de la representació, que dura just una hora i vint minuts.

Destaquem l´equip tècnic, l´escenografia de Max Glaenzel (espectacular el Carrusel), l´il.luminació d´Ignasi Camprodón, el só de Jordi Bonet, la caracterització i l´heterodoxe vestuari d´Àngels Palomar i les coreografies i el moviment escènic, a cura de l´hiperactiu i polifacètic Roberto G. Alonso, que recentment va aconseguir un merescut èxit artístic i de públic amb els seu Laberint striptease, representat a l´Espai Brossa.

Aquest muntatge és una co-producció del TNC i la CNTC (Compañía Nacional de Teatro Clásico) i l´elenc artístic està format per actors i actrius habituals a ambdùes companyies. Un altre dels mèrits a destacar d´Albertí és la recuperació pels escenaris catalans d´actrius catalanes que han triomfat i treballen habitualment a Madrid, com és el cas de Silvia Marsó, que repetim està esplèndida i demostra la gran actriu que és i no sempre se li ha reconegut, i en muntatges anteriors va ser Carme Conesa i Mercé Sampietro.  

El text està publicat per Arola Editors i TNC, i es pot adquirir a 3 euros.

Si teniu dubtes, no dubteu en veure el trailer i fragments de l´obra a la web del TNC.  Podreu veure-la a Barcelona fins el 22 de juny.

Text: feranbaile@gmail.com