El gran mercado del mundo

informació obra



Adaptació:
Xavier Albertí
Dramatúrgia:
Albert Arribas, Mireille Camier
Escenografia:
Max Glaenzel
Vestuari:
Marian García Milla
Il·luminació:
Ignasi Camprodon
So:
Jordi Bonet
Caracterització:
Àngels Palomar
Assesor de moviment:
Roberto G. Alonso
Ajudant de direcció:
Roger Vila
Producció:
TNC, Compañía Nacional de Teatro Clásico
Intèrprets:
Cristina Arias, Alejandro Bordanove, Antoni Comas , Rubén de Eguía , Roberto G. Alonso, Oriol Genís, Lara Grube, Sílvia Marsó, Jorge Merino , Mont Plans, Aina Sánchez, David Soto Giganto
Autor:
Nora Chipaumire
Coreografia:
Nora Chipaumire
Direcció:
Mireille Camier
Sinopsi:

La Fama fa una crida perquè tothom vagi al gran mercat del món. Cadascú té un talent per comprar-hi el que vulgui, i l’haurà d’utilitzar per poder ser feliç. La Innocència i la Malícia acompanyaran els compradors. Entre els venedors, desfilaran figures com la Supèrbia, la Humilitat, el Plaer, la Penitència o el Desengany. Al mercat s’hi pot comprar de tot, des del Pensament fins a la Culpa. Mentrestant, la Música s’ho mira tot i va marcant els ritmes.

Calderón de la Barca va escriure aquest auto sacramental amb una funció explícitament litúrgica, en un context europeu de forts sacsejos ideològics. Sovint els trasbalsos dels nostres temps actuals no volen parlar amb els preceptes morals d’altres èpoques, però els personatges al·legòrics que protagonitzen El gran mercado del mundo continuen poblant les nostres realitats. I el nostre món, cada cop és un mercat més gran.

Finalista a espai escènic. Premis de la Crítica 2019

Crítica: El gran mercado del mundo

20/05/2019

Gira il mondo gira...

per Toni Polo

L’aposta de Xavier Albertí com a director de l’obra i del TNC amb la Compañía Nacional de Tetreo Clásico és guanyadora. Deia Albertí que els actes sacramentals, a lèpoca, eren com ara un concert dels Stones ara. I la versió trepidant, poètica (és Calderón fins a l’última coma –les cançons ja són una altra cosa...) i divertida de El gran teatro del mundo, efectivament, es viu com un concert, com un cabaret, com una festa. L’obra carrega amb tota la simbologia que li va donar Calderón de la Barca i ens la plasma als morros ben actual, ben irreverent, ben canyera.

La història és la lluita de dos bessons (qui és el primogènit?) per aconseguir l’herència del pare i la mà de la Gràcia. En les seves aventures pel mercat del món per demostrar al pare qui és mereixedor de la dot, un (el Bon Geni), de la mà de la Innocència i l’altre (el Mal Geni), de la de la Malícia, posaran en pràctica els seus conceptes de la vida, que són totalment oposats. I cadascú a la seva manera afrontaran tota una munió de personatges aclaparadors, mentiders, embriagadors... tots pecadors: la Lascívia (una genial drag queen desfasadíssima), la incorruptible Gula, la sensual i despietada Culpa, la Sobèrbia o la Fe. Per acabar amb un quadre espectacular, tot un poema visual, una mena d’últim sopar mentre la Fe, carregant amb una creu pesadíssima (de llums de neons...!), caurà als peus de la lascívia. Tot una profanació...

El contrast entre el vers original i les moltes llicències (música, vestuari, escenografia...) és brutal però encaixen a la perfecció. Igual que encaixa que l’Oriol Genís, amb el senzill gest de treure’s al coll un mocador vermell deixi de ser la Gula i esdevingui un gitano de fira al ritme de la rumba, o que una carrussel (també de fira) esdevingui el món que gira i gira, al ritme, ara, esclar, de Jimmy Fontana (Gira il mondo gira, nello spazio senza fine...). Tot en una hora i 20 minuts que passan volant i es tanquen d’un cop. Zas! (Se’ns queda la melodia: iiiiil mooondo, non si è fermato mai un momeeeento....)