El loco y la camisa

informació obra



Companyia:
Compañía Banfield Teatro Ensamble
Autor:
Nelson Valente
Direcció:
Nelson Valente
Intèrprets:
Julián Paz Figueira , Lide Uranga , Ricardo Larrama , Soledad Bautista , José Pablo Suárez
Producció:
Banfield Teatro Ensamble
Sinopsi:

Una família amaga el seu boig de totes les maneres possibles. L’amaga de l’exterior i del dintre. Suprimir-lo seria allò ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós com un cos dins una cotilla. La seva habilitat/condemna és dir allò que veu sense filtres.
A El loco y la camisa allò subjectiu, quan està unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui està en el seu seny? No existeix major bogeria que la de viure en la continua mentida. La irrealitat fa embogir i perverteix. I la maldat…, que s’alimenta a si mateixa sense descans”. 

Nelson Valente

Crítica: El loco y la camisa

15/05/2014

Teatre argentí divertit i intel·ligent

per María José Ragué

El títol es deu al convenciment que tots aquí semblem tenir: els actors argentins són esplèndids. L'estiu passat, durant quatre dies, es va poder veure "El loco y la camisa" a la Villarroel però l'éxit va ser tan gran que ara han tornat per passar quasi un mes al Romea. Sí, el teatre argentí és diferent, és més dinàmic, més humorístic, més punyent, etc. La companyia , treballa a 16 kms al sud de Buenos Aires i aquest espectacle va començar com un sketch de café-teatre.

L'anècdota és ben senzilla, no em podríem dir argument, és una escena en que una família humil -pares, germà, germana- espera rebre el promès de la filla...¿què passa? Els pares són pobres, la casa és molt humil, han de quedar bé i improvisar alguna cosa una mica més digna que la seva vida habitual. Però el problema realment important és que el fill, el germà de la promesa, és especial, sempre diu la veritat, diu el que pensa, es mou de maneres molt poc convencionals. I, evidentment, és el que sempre té la veritat als llavis, una veritat que molesta als compromisos, a la formalitat d'un prometatge no massa brillant. El volen amagar però no ho aconsegueixen....Es converteix en el protagonista que ho capgira tot, que ho desvetlla tot. I tot això passa, dins un espectacle dinàmic, àgil, divertit i ben interpretat en el qual brilla naturalment el boig, Gabriel Beck, però també el pare, Carlos Rosas i la mare, Lide Urange, i sobretot hi ha un dinamisme brillant en l'acció que dirigeix Nelson Valente. 

És teatre argentí-i això ja significa un qualificatiu positiu-, molt  bon teatre argentí, divertit i intel·ligent. Riure amb un espectacle intel·ligent no és fàcil. Aquí sí. Hi ha contacte, hi ha proximitat, hi ha un riure absolutament saludable i intel·ligent.