El loco y la camisa

informació obra



Companyia:
Compañía Banfield Teatro Ensamble
Autor:
Nelson Valente
Direcció:
Nelson Valente
Intèrprets:
Julián Paz Figueira , Lide Uranga , Ricardo Larrama , Soledad Bautista , José Pablo Suárez
Producció:
Banfield Teatro Ensamble
Sinopsi:

Una família amaga el seu boig de totes les maneres possibles. L’amaga de l’exterior i del dintre. Suprimir-lo seria allò ideal. El boig es desenvolupa amorf i monstruós com un cos dins una cotilla. La seva habilitat/condemna és dir allò que veu sense filtres.
A El loco y la camisa allò subjectiu, quan està unit al concepte de bogeria, es torna potser objectiu. Qui són els bojos i qui està en el seu seny? No existeix major bogeria que la de viure en la continua mentida. La irrealitat fa embogir i perverteix. I la maldat…, que s’alimenta a si mateixa sense descans”. 

Nelson Valente

Crítica: El loco y la camisa

17/05/2014

Tot un luxe!

per Iolanda G. Madariaga

És un luxe tenir al Romea aquesta joia del teatre argentí actual. Una joia de petit format, però de gran vàlua, que aprofita la disposició de l'escenari de L'orfe del clan dels Zhao per aconseguir la proximitat necessària del públic. Inicialment, l'espectacle tenia lloc en la sala d'un pis per a un públic de poc més d'una vintena de persones. Ara fa temporada, des de fa cinc, en la seu de la Cia. Banfield Teatro Ensemble a Buenos Aires. El loco y la camisa és una tragicomèdia sobre les relacions de família que tensa els fils a l'extrem sense caure en el grotesc. Un text molt subtil que juga amb els silencis, les banalitats i els tòpics portant-los al límit. Entrem en la intimitat d'una família modesta com n'hi ha tantes. Hi ha un fill boig, una mare resignada, un pare autoritari, una filla avergonyida de la seva humil condició social davant el seu xicot pijo i masclista. La vida, farcida de mentides, transcorre en un perillós equilibri que el boig amenaça de trencar. Nelson Valente escriu un text clar, auster i essencial i és en la seva direcció on acaba de perfilar l'espectacularitat de l'obra. És en la seva posada en escena que els arquetips deixen pas als personatges de la mà d'uns grandíssims actors. Els afanys del boig i les seves "desmesures" troben la justa rèplica en les precises mirades i l'acurada gestualitat dels seus companys d'elenc. Cinc actors per a cinc personatges que semblen fets a mida. La senzillesa del muntatge fa brillar unes interpretacions enormes: el boig pren ressons novel·lescos fent caure les màscares i desencadenant la petita tragèdia, no per menuda menys tràgica.