El testamento de María

informació obra



Producció:
Javier Pérez Santana, Grec 2014 Festival de Barcelona, Centro Dramático Nacional, Avance-Producciones teatrales
Autor:
Colm Tóibín
Traducció:
Enrique Juncosa
Adaptació:
Agustí Villaronga
Direcció:
Agustí Villaronga
Intèrprets:
Blanca Portillo
Composició musical:
Lisa Gerrard
Escenografia:
Frederic Amat, Roger Orra (ajudant)
Vestuari:
Mercè Paloma
Il·luminació:
Josep María Civit
So:
Lucas Ariel Vallejos
Ajudant de direcció:
Martí Torras
Sinopsi:

L’actriu Blanca Portillo protagonitza una audaç revisió de la figura de Maria, la mare de Jesús de Natzaret, on se la presenta com una senzilla dona de pagès amb un únic fill que li ha estat arrabassat per una decisió divina que no comprèn.

L'irlandès Colm Tóibín, un autor amb un vincle fort amb Catalunya, ens ofereix aquest sorprenent monòleg teatral en el qual ens mostra una Maria pagana que viu els seus últims dies a Efes, turmentada pel terrible odi desfermat contra Jesús i vigilada pels deixebles del seu fill, el fanatisme dels quals no suporta. Ella sap que algun dels deixebles està escrivint mentides sobre el que va succeir a Jerusalem, raó per la qual procedeix a explicar-nos el que realment va passar. L’obra ha obtingut tres nominacions en l'edició dels premis Tony d’enguany. Ara és el director Agustí Villaronga qui la posa en escena, en un muntatge que recupera la cara més humana de la mare de Jesús, una dona a punt de morir que ens mostra un calidoscopi d'emocions mentre reviu els fantasmes del seu passat. L’artista plàstic Frederic Amat ha creat l'escenografia del muntatge, que disposa de música de l'australiana Lisa Gerrard (Dead Can Dance).

Crítica: El testamento de María

10/03/2015

La verge Maria contemplada amb els paràmetres de l'actualitat

per María José Ragué

"El testamento de María" es un intel·ligentíssim monòleg de Colm Toïbin, autor irlandès que ens fa meditar sobre la verge Maria com a persona normal que viu avui en dia i que no entén el camí que ha pres el seu fill, ni les seves amistats, ni els seus negocis, ni el maltractament que pateix. Més o menys, és com si ens poséssim avui en la situació d'una dona que viu la història de la Verge Maria de la Bíblia... Es un monòleg molt ben articulat que ens mostra el pensament de Maria en els moments de la passió i crucifixió de Crist. Tot i ser un monòleg, estem davant d'un espai escènic molt important de Frederic Amat que ens mostra una gran paret com d'una casa de menestralia i un espai pla en el qual hi ha un petit pou, o del qual sorgeix improvisadament una taula, o el temple on la verge troba una estàtua de la deessa Artemisa, que ens ajuda a comprendre que Maria no és ni catòlica, ni jueva, ni musulmana... És un decorat enormement virtuós i un xic massa barroc tot i ser molt bonic.

Agustí Villaronga, el conegut director de cinema, és aquí el director escènic que ha mogut l'espectacle, l'actriu, amb un gran dinamisme que evita qualsevol monotonia escènica. El moviment està assegurat i és impossible que no estem atents a l'acció, o millor, a la paraula que és el que interessa realment.

I de fet, la base és Blanca Portillo que no necessitaria cap complement ni cap ornament per donar tota la força a un monòleg bell i molt ben estructurat. La seva força és tan gran que ella sola omple qualsevol escenari i arriba a qualsevol distància.

Si el monòleg és bell, poètic i interessantíssim no cal res més. Fantàstic espectacle, fantàstica Blanca Portillo.

Trivial