Un home als 30 anys ha arribat a complir totes les expectatives que s´havia fet a la vida. Culminant els seus estudis musicals ha arribat a ser cinquena trompa (corn), de l´OBC (Orquestra Simfònica de Catalunya), el que li assegura un lloc i un sou segur per a tota la vida. Esta feliçment casat amb una dona de professió dermatòloga i han comprat un pis a Sant Cugat del Vallés, amb una hipoteca d´interès variable a trenta anys.
Un dia té un somni que el terroritza, s´imagina amb 60 anys seguint tocant la trompa, amb la màxima aspiració a poder arribar a ser la primera trompa. Al llarg de la història de la música sols hi ha una composició protagonitzada per la trompa i malgrat ser de Mozart, molt rarament es programa.
L´angoixa que li produeix aquest somni revelador, el fa que demani una excedència a l´OBC i es dediqui plenament a estudiar la neurociència, que sempre li havia atret i inicií una exitosa carrera com a Especialista en el Desenvolupament de la Personalitat.
Desprès d´una conferència i complementant una entrevista que li han fet pel Dominical d´El País, l´atzar el fa coincidir amb la fotògraf, enviada per fer-li les fotos de portada per a l´entrevista. Ell esperava que fos un fotògraf que ja l´havia fotografiat en diverses ocasions, però ha tingut un accident i està a l´hospital.
Entre ell i la fotògrafa es crea immediatament una manca de sintonia que els porta a un enfrontament en el que ambdós es replantegen totes les seves creences, dubtes i certeses.
Un excel·lent text dramàtic de gran comicitat
No es la primera obra com a dramaturg (Conqueridors, Adossats, Els Brugarol, Ignots, L´electe, Perduts, Buffalo Bill a Barcelona), del reconegut actor Ramón Madaula (Sabadell, 1962), però molt possiblement sigui la més aconseguida. Una obra intel·ligent, plena d´ironia, summament divertida, perfecte de construcció i ritme i que a l’hora de fer-nos passar una hora i mitja deliciosa, ens fa meditar sobre moltes coses que ens afecten directament i sobre aquesta recerca continua de la hipotètica felicitat. A més del text també assumeix la direcció.
Dos interpretes dotats pel toc de la genialitat
Per ordre d´aparició, David Olivares i Mercé Martínez, sobradament coneguts pel públic teatral català, broden els seus respectius personatges.
Mercè Martínez (Sabadell, 1976), es una tot terreny, actriu de gran capacitat tant per la comicitat com pel drama, així com una cantant poderosa magníficament dotada també pels musicals. Darreres actuacions, Forever Young, Cartes del desamor, Maremar, Golfus de Roma, T´estimo si he begut.
David Olivares (Barcelona, 1972), es va donar a conèixer com a gran parodista i imitador als programes de Polònia i Crackovia (16 anys seguits). Posteriorment amb comèdies com El sopar dels idiotes o junt a Joan Pera a El fantasma de Canterville i Hi ha que neixen estrellats. En aquesta obra es mostra amb plenitud, dominant els registres còmics, com en ell es habitual, però també la sotilesa dels moments dramàtics. Em va venir a la memòria l´actor Bill Murray a Lost in traslation.
Un teatre-cinema Bonsai
L´Espai Texas recentment recuperat, acull en un reduït local un xic laberíntic, escales i passadissos, un teatre, dos cinemes i un espai bar, on els diversos públics coincideixen. Els lavabos son comuns, important especialment pels espectadors del teatre, j que estan fora de la sala. Tenir en compte que s´entra pel reduït escenari i a banda i banda estan les grades. Mirar ver a l´entrada fila, butaca i...grada A o B (no està per parells i senesos). De fet els equívocs també serveixen per confraternitzar entre les espectadors, fet que un assumeix amb gust des de l´entrada a l´Espai Texas.
Una mica d´història
El 1912, va inaugurar-se com a cinema, al lloc on hi havia estat el Centre Recreatiu La Valkyria, Bailén 205, cantonada Igualada. Desprès de la guerra el 1947, canvia de propietari i adopta el nom de Cine Texas, fins el 1995, que es veu obligat a tancar. El mateix any l´empresa Lauren Films el converteix en multi sales, amb el nom de Lauren Gracia fins que el 2013, l’empresa va fer fallida. El 2014 el director-productor Ventura Pons el va rescatar amb l´objectiu de projectar sols pel·lícules en català i subtitulades en català. A les quatre sales li va donar nom, com homenatge, a quatre grans cineastes Francesc Rovira-Beleta, Bigas Luna, Nestor Almendros i José Luis Guarner. El 2020, va haver de plegar. El 2023, dotze destacats professionals en la gestió cultural, camandats per Isona Pasola i Anna Rosa Cisquella, van unir esforços i el van rescatar de nou amb l´oferta que actualment podem gaudir.
text : ferranbaile@gmail.com
