El zoo de vidre és un espectacle idoni per engegar investigacions escèniques, obres que mostrin les costures del seu muntatge. Això és el que busquem amb la directora Martina Cabanas: es tracta d’aconseguir aixecar la història amb una estètica d’assaig, deixant que la força interpretativa de quatre actors i actrius ens colpegi amb la duresa i la humanitat del drama que estarem vivint junts.
El zoo de vidre és el retrat d’una família dels Estats Units de 1930, que travessa l'abisme que s’obre entre les esperances de futur i les crues possibilitats reals. En el petit pis dels Wingfield, Amanda malva per assegurar el que per ella seria un futur millor per als seus dos fills adults, Tom i Laura, mentre arrossega la frustració d’haver estat abandonada pel seu marit.
Tom, que actua també com a narrador de la història, és un jove poeta que treballa en un magatzem per sostenir la família, però desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva sufocant mare. Laura és la germana petita, una noia tímida i tancada en si mateixa i les seves figuretes de vidre, a qui la seva coixesa suposa una gran xacra per relacionar-se amb el món exterior i donar sortida a les seves il·lusions romàntiques. El gran cop de realitat començarà quan Amanda decideixi empènyer-se a buscar un pretendent per a Laura i evitar, així, que els seus dos fills pateixin el que ella ha hagut de viure.
Oriol Broggi al front de La Perla 29, ha tingut l´encertada idea d´obrir l´escenari del Teatre Biblioteca, a nous dramaturgs i directors, a nous creadors. Martina Cabanas Collell, directora, dramaturga i escenògrafa, obra aquest cicle de noves veis escèniques, dirigint amb traducció pròpia, El zoo de vidre, l´immortal inici del gran dramaturg Tennessee Williams.
Té l´encert d´una posta en escena, aparentment informal, en la que el públic assisteix a un assaig general obert. Un dels actors serà l´introductor i narrador. Tan el vestuari com l´ambientació, com el fons musical, mantenen una intemporalitat que fa proper tot el que passa a l´escenari, malgrat es faci referència a unes èpoques concretes i a una societat que està a les antípodes del somni americà i que pot encaixar molt bé amb els temps de desensís que vivim. La reconeguda actriu Laura Conejero, encarna amb brillantor a Amanda Wingfield, la mare i el seu entorn la jove actriu Clara Moraleda ens oferix una sensible i corprenedora Laura Wingfield. Els també joves actors Roger Torns, com a Tom Wingfield, i David Anguera com el fugaç pretenent, Jim O´Connor en fan dos interpretacions plenament convincents. En David Anguera a més, en la seva faceta de pianista, ens oferix una banda sonora que sona de fons sense interferir l´acció i que combina músiques ben diverses. La música de la coneguda Amapola es transforma en el live motive i acompanya la presència de la fràgil Laura.
Un dels encerts més destacats d´aquest muntatge es l´escena, sols a les llums de les espelmes, en que es troben Jim O´Connor i Laura, on ella brilla, per uns instants creient en una amor salvador i irreal, que esdevé impossible.
La directora
Martina Cabanes, nascuda a Manlleu, es llicenciada en interpretació a l´Institut del Teatre i està acabant el Doctorat d´Estudis Lingüistics, Literaris i Culturals a l´Universitat de Barcelona. El 2017 va crear la Companyia Zero 10. Ha treballat amb Joglars i amb l´Albert Boadella. Ultims treballs : Si alguién me hubiera dicho, d´Eduardo de Mendoza (2021) i Malos tiempos para la lírica (estrenat el mes de febrer, d´enguany), a Avilés iniciant la gira. Per saber-ne més, https://martinacabanas.com
Els interprets
Amb Laura Conejero, sobradament coneguda pel públic estan :
Clara Moraleda que va debutar amb Mar i Cel el 2014 i dombina la seva labor d´actrtiu i cantant (Scaramouche, El despertar de la primavera, Peter Pan), amb la d´escriptoira, El teu nom (Columna edicions), finalista del premi Josep Pla, 2020. El seu darrer treball com actriu ha estat Adéu, Jane (Maldà), nominat als premis Butxaca.
David Anguera es llicenciat com actor a l´Institut del Teatre i pianista format al Conservatori de Tortosa i en l´especialitat de jazz al Taller de Músics. Entre els seus darrers treballs estan Vent de garbí i una mica de por (TNC), Macbeth dirigit per Ramón Simó i La rambla de les floristes, dirigit per Jordi Prat i Coll.
Roger Torns es llicenciat com a dramaturg i director per l´Institut del Teatre i d´arts escèniques a La Casona. Com a autor ha estrenat Hàbitat (doble penetració) i Distancia (Sala Beckett). El 2018, funda amb Laura Daza, Produit per H.I.I.I.T. Com a actor ha participat darrerament en Generació de merda, Urinetown i La noche de los asesinos.
El tema
Una mare possessiva, que encara recorda amb nostàlgia el que hagués pogut ser un futur brillant, un pare absent des de l´edat primera dels fills i dos fills que lluiten per sortir de la mediocritat imposada de les seves vides. El fill gran empleat sense futur a una fàbrica de sabates, amb un sou precari, i la filla tímida i acomplexada que arrastra una coixera des de l´infància. Un possible erròniament considerat pretendent, del que ella s´enamorarà perdudament, amb l´intent d´ajudar-la no fa més que confrontar-la amb una realitat que ella no sap enfrentar i es refugia amb la seva col.lecció de fràgils figuretes de vidre (tot una simbologia).
L´autor
El zoo de vidre (The glass menagerie-Figurets de vidre), es la primera obra que va estrenar al teatre, el gran autor Tennessee Williams (1911-1983, escriptor, dramaturg i guionista). Adaptada d´una peça curta que el propi autor havia escrit anteriorment. Va ser estrenada el 1944 a Chicago i el 1945, a New York, tot just acabada la Segona Guerra Mundial. Una obra en la que l´autor reflexa moltes de les circumstàncies de la seva vida i a l´hora reflexa la realitat d´una societat, que ha patit el crack del 29 i tot el patiment de les seqüeles a la llarga guerra mundial. Una societat que es el contrapunt del somni americà i que Williams retrata magistralment a les seves obres. Tennesse Williams es un dels autors del que més obres s´han portat al cinema. Entre d´altres les inoblidables : Un tramvia anomenat desig-Un tranvia llamado deseo (1951, dirigida per Elia Kazan, amb Vivien Leigh-Marlon Brando-Kim Hunter-Karl Malden, estrenada al teatre 1947), Verano y humo (1961, dirigida per Peter Grenville, amb Laurence Harvey, Geraldine Page i Rita Moreno. Estrenada al teatre, el 1948), La rosa tatuada (1955, Daniel Mann, amb Anna Magnani i Burt Lancaster. Estrenada al teatre, 1950), La gata sobre el tejado de zinc (1958, Richard Brooks, amb Elizabeth Taylor, Paul Newman i Burl Ives. Estrenada al teatre el 1955), De repente el último verano (1959, amb Elizabeth Taylor, Katherine Hepburn, Montgomery Clift. Estrenada al teatre el 1958), Dulce pájaro de juventud (1962.Richard Brooks, amb Geraldina Page i Paul Newman. Estrena al teatre, 1959) i La noche de la iguana (1964, John Huston amb Richard Burton-Deborah Kerr-Ava Gardner. Estrenada al teatre el 1961).
Altres pel.lículas destacades amb la signatura de Williams al guió son Baby Doll (1956, Elia Kazan, amb Carroll Baker, Karl Malden i Eli Wallach, 1956), Piel de Serpiente (Marlon Brando, Anna Magnani, Joanne Woodward, 1960) i La primavera romana de la señora Stone (José Quintero, amb Vivien Leigh i Warren Beatty i Lotte Lenya, 1966).
Altres versions properes
El zoo de vidre, segueix sent l´obra més representada de Williams, tan al teatre professional com al d´afeccionats. Repassant els últims trenta anys, podem destacar la versió dirigida per Mario Gas, en castellà (1994), la de Victor Oller al Teatreneu (1996), la de Josep María Pou (Goya, 2014), la de Boris Rotenstein (Akadèmia, 2016).
Al teatre
Ha estat interpretada per grans actrius i actors. Entre d´altres l´han protagonitzat en el seu paper principal, Maureen Stapleton, Jessica Tandy, Julie Harris, Sally Field, Jessica Tandy i a Londres dirigida per Sir John Gielgud, Helen Hayes (1948).
A Espanya entre d´altres han interpretat a la protagonista : Margarida Xirgu (1947 a l´Argentina), Pepita Serrador (mare de Narciso Ibaññez Serrador, que interpretava al seu fill, 1956), Berta Riaza, Amparo Soler Leal (1994), Silvia Marsó (2014), Miriam Iscla (2014), Mercé Managuerra (2016).
Al cinema i a la televisió
La primera versió va ser el 1950, interpretada per Gertrude Lawrence, Jane Wyman i Kirk Douglas. Posteriorment entre d´altres destaquen les protagonitzades per Katherine Hepburn (1973, versió televisiva, dirigida per Anthony Harvey) i per Joanne Woodward (director Paul Newman, amb John Malkovich i Karen Allen, 1987).
Text : ferranbaile@gmail.com