Els ocells

informació obra



Dramatúrgia:
Joan Yago
Intèrprets:
Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius
Escenografia:
Albert Pascual
Vestuari:
Albert Pascual
Producció:
Júlia Truyol, La Calòrica
Sinopsi:

Després d’haver qüestionat amb una comèdia de gran èxit el capitalisme (Fairfly, programada també en aquesta edició del Temporada Alta), La Calòrica es proposa repetir aquella mateixa operació amb un altre gran mite: la democràcia. Humor negre per a una obra amb una oberta voluntat política per la qual desfilen temes com ara la corrupció, la traïció als ideals i els mecanismes que fa servir el poder per assimilar qualsevol intent de canvi o revolució social al més pur estil lampedusià. Desconstrucció de la democràcia inspirada en Els ocells d’Aristòfanes, la primera comèdia que atacava de cara les imperfeccions de la nounada democràcia.

Finalista actor de repartiment. Premis de la Crítica 2019

Finalista dramatúrgia/ adaptació. Premis de la Crítica 2019

Finalista vestuari. Premis de la Crítica 2019

Finalista amb Feísima enfermedad. Novaveu. Premis de la Crítica 2019

Crítica: Els ocells

25/05/2019

Una nova mostra de com mesclar a la perfecció humor i crítica

per Pep Barbany

3 raons per veure Els ocells i una per no fer-ho

Raó número 1: perquè La Calòrica són únics i genials mesclant humor i reflexió


Obra rere obra, resulta evident que La Calòrica, més enllà de buscar en cada nou projecte nous camins, nous llenguatges escènics i sobretot no repetir cap fórmula que ja els hagi funcionat, utilitzen l’humor per parlar de qualsevol tema. En aquest cas, parteixen d’un clàssic grec, d’Aristòfanes (441 aC), i acaben sent l’excusa per parlar amb esperit molt crític i reflexiu de temes com la democràcia, el populisme o la postveritat. I ho fan de la millor manera que ho saben fer, fent-nos riure!

Raó número 2: per “actorassos” com Xavi Francés o Aitor Galisteo-Rocher

Sense desmerèixer en cap cas la gran feina d’Esther López i Marc Rius (dos membres de La Calòrica que han treballat força fora de la companyia), el cert és que a Els ocells són una nova oportunitat de fer valdre els merescudíssims mèrits interpretatius de dos actors que normalment veiem sempre amb La Calòrica: el Xavi i l’Aitor tenen una vis còmica innegable, i cada cop tenen més força escènica, ja sigui disfressats del que faci falta, cantant, rapejant o, com és el cas, fent d’ocells. Atenció al rap que el concepte de "capitalisme" (Xavi) es marca a mig espectacle: brutal!


Raó número 3: perquè calen nous visionats o una relectura del text

Amb Els ocells rius, i amb ganes, perquè les situacions còmiques són abundants. Però com ja hem dit, no són rialles buides, sinó que són iròniques, satíriques, crítiques. L’hora i mitja que dura l’obra passa volant (mai més ben dit amb una obra protagonitzada per ocells), però en cada rèplica, en cada escena es pot apreciar i palpar l’enorme treball de documentació i d’escriptura de Joan Yago a partir del treball col·lectiu de la companyia. És molt difícil no passar-s’ho bé amb Els ocells, però al mateix temps, i com passa amb la majoria d’obres de La Calòrica, en acabar l’obra vénen unes ganes enormes de debatre, de xerrar sobre els temes plantejats, que són molt i amb més profunditat de la que la fórmula còmica podria semblar.

Raons per no anar a veure Els ocells? Difícil no recomanar-la però...

És cert que hi ha obres per a tots els gustos, i que evidentment qui hagi vist altres obres de La Calòrica i no li hagin agradat, potser és inútil animar-lo a provar amb aquesta. L’humor i la crítica reflexiva sempre són presents en les seves obres, però difícilment tindreu amb La Calòrica la sensació d’estar veient sempre la mateixa obra. Per tant, esperem que com la majoria de peces Els ocells tingui una llarga vida després del Temporada Alta i de la Sala Beckett, i pugueu finalment convertir-vos al club de fans!