En avant, marche!

Teatre

informació obra


Producció:
Les ballets C de la B
Direcció:
Alain Platel , Frank Van Laecke, El Pollo Campero, Comidas para llevar
Dramatúrgia:
Koen Haagdorens
Intèrprets:
Chris Thys, Griet Debacker, Hendrik Lebon, Wim Opbrouck
Direcció Musical:
Diederik De Roeck
Composició musical:
Steven Prengels
Interpretació musical:
Gregory Van Seghbroeck (tuba), Jan D’Haene (trompeta), Jonas Van Hoeydonck (trompeta), Lies Vandeburie (fiscorn), Niels Van Heertum (bombardí), Simon Hueting (trompa), Witse Lemmens (percussió), la Banda Municipal de Barcelona, KMV De Leiezonen
Ajudantia de direcció:
Steve De Schepper, Katelijne Laevens
Escenografia:
Luc Goedertier
Vestuari:
Marie ‘Costume’ Lauwers
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Bartold Uyttersprot
Autoria:
El Pollo Campero, Comidas para llevar
Sinopsi:

Les bandes, orquestres i associacions de caire musical tenen una llarga tradició a casa nostra. També a la ciutat belga de Gant, on l’any 2012 un músic local va muntar una exposició sobre el tema titulada "En avant, marche!"

Aquesta exposició va ser inspiradora per als directors d’escena Frank Van Laecke i Alain Platel, que van decidir crear un espectacle sobre aquest món amb la col·laboració del compositor Steven Prengels. Tots tres van crear un muntatge en el qual es parla d’un col·lectiu divers que comparteix una sola finalitat: mantenir un ritme únic. No és aquesta la metàfora perfecta de les nostres societats?

Quatre actors i set músics, als quals s’afegeix la Banda Municipal de Barcelona, defensen en escena aquesta proposta singular, on els intèrprets fins i tot s’intercanvien els papers i actuen o toquen, tot i que no sempre sigui el que el públic esperava d’ells.

La paleta musical que sonarà durant l’espectacle inclou el repertori de les bandes, però també un d’inspirat per la música clàssica que porta a escena, convenientment arranjades, obres dels segles XIX i XX que van de Richard Strauss a Gustav Mahler. Trompetes, tubes i bombardins tindran un gran protagonisme, a més de la percussió, en un espectacle que s'allunya de les marxes triomfals amb què habitualment s'associa aquestes formacions musicals.

Finalista en la categoria d'espectacle internacional. Premis de la Crítica 2015

Crítica: En avant, marche!

13/07/2015

Espectacle total amb bombolles Freixenet que no volen marxar mai

per Jordi Bordes

És un espectacle que té molt d'insòlit, que deixa desconcertat l'espectador. Perquè fa una barreja que obliga a equivocar la definició. És teatre, és dansa, és música i té un punt de document perquè juga amb una veritat que és comuna a l'Europa cultural. Amb un evident aire de comicitat, es fa divertit el protagonista que, des de bon principi, domina l'escena. Però és cruel la seva veritat: una malaltia que l'amenaça. El seu volum i la seva presència acaparen l'atenció, sobretot per la seva força de comunicar. Ell, com les dues majorettes,companyes de generació (ànimes reals d'aquella banda que s'ha rejovenit i a més de l'Strauss de sempre vol imposar un Mahler per pujar el nivell) són la visió de la bandera desgastada. S'han quedat en aquesta entitat obsessionats a seguir tenint il·lusió, a ser joves eternament, encara que el vestuari de majorettes (que recorda, i molt, a les bombolles Freixenet) necessiten recosir-lo per a poder-s'hi entaforar amb dignitat. I que la vida transporta sempre a la mort.

On és la dansa? Durant el primer acte, ho seria, en tot cas,  la coreografia de les cadires. En la segona, ja amb un espai concentrat, es desplega en dues demostracions que van de l'exhibició virtuosa i àgil del nou trombó de vares a la més sentida, d'una altra densitat del protagonista. I és que, tot es pot resumir en la frustració d'un antic músic de trombó de vares que s'ha de reciclar en intèrpret de platerets per culpa d'un càncer que li dificulta tocar el seu instrument preferit, alhora que posa en escac la seva vida. En aquest "En avant, marche!" l'acció supera la lògica i l'actuació descol·loca la coherència. Hi ha amargor a partir del nou intèrpret de platerets i de les dues majorettes, una certa sensació de buit que miren de dissimular i que la resta de la companyia, benèvols (o no), els passen per alt. La vida continua; els músics vells es retiren o moren.

Trivial