En avant, marche!

Teatre

informació obra


Producció:
Les ballets C de la B
Direcció:
Alain Platel , Frank Van Laecke, El Pollo Campero, Comidas para llevar
Dramatúrgia:
Koen Haagdorens
Intèrprets:
Chris Thys, Griet Debacker, Hendrik Lebon, Wim Opbrouck
Direcció Musical:
Diederik De Roeck
Composició musical:
Steven Prengels
Interpretació musical:
Gregory Van Seghbroeck (tuba), Jan D’Haene (trompeta), Jonas Van Hoeydonck (trompeta), Lies Vandeburie (fiscorn), Niels Van Heertum (bombardí), Simon Hueting (trompa), Witse Lemmens (percussió), la Banda Municipal de Barcelona, KMV De Leiezonen
Ajudantia de direcció:
Steve De Schepper, Katelijne Laevens
Escenografia:
Luc Goedertier
Vestuari:
Marie ‘Costume’ Lauwers
Il·luminació:
Carlo Bourguignon
So:
Bartold Uyttersprot
Autoria:
El Pollo Campero, Comidas para llevar
Sinopsi:

Les bandes, orquestres i associacions de caire musical tenen una llarga tradició a casa nostra. També a la ciutat belga de Gant, on l’any 2012 un músic local va muntar una exposició sobre el tema titulada "En avant, marche!"

Aquesta exposició va ser inspiradora per als directors d’escena Frank Van Laecke i Alain Platel, que van decidir crear un espectacle sobre aquest món amb la col·laboració del compositor Steven Prengels. Tots tres van crear un muntatge en el qual es parla d’un col·lectiu divers que comparteix una sola finalitat: mantenir un ritme únic. No és aquesta la metàfora perfecta de les nostres societats?

Quatre actors i set músics, als quals s’afegeix la Banda Municipal de Barcelona, defensen en escena aquesta proposta singular, on els intèrprets fins i tot s’intercanvien els papers i actuen o toquen, tot i que no sempre sigui el que el públic esperava d’ells.

La paleta musical que sonarà durant l’espectacle inclou el repertori de les bandes, però també un d’inspirat per la música clàssica que porta a escena, convenientment arranjades, obres dels segles XIX i XX que van de Richard Strauss a Gustav Mahler. Trompetes, tubes i bombardins tindran un gran protagonisme, a més de la percussió, en un espectacle que s'allunya de les marxes triomfals amb què habitualment s'associa aquestes formacions musicals.

Finalista en la categoria d'espectacle internacional. Premis de la Crítica 2015

Crítica: En avant, marche!

13/07/2015

Festa artística

per Jordi Sora i Domenjó

No hi ha novetats narratives: “En avant, marche!” torna a tractar el tema del final d'etapa. Si a “Gardenia”, interpretativament i amb un ambient més acurat, eren nou intèrprets amateurs de més de seixanta anys qui maldaven per conviure entre el nou present de jubilats i la seva vida dedicada al transformisme; i després de “Coup Fatal” que va significar per a a Alain Platel una incursió en tota regla en el món de la música, arriba a Barcelona aquest homenatge a les bandes de música, tradició ben arrelada tant a la Bèlgica originària del genial coreògraf i director, com a Catalunya. Per a contextualitzar millor l'obra, ha demanat a la Banda Municipal de Barcelona la seva col·laboració, com fa en cada país que visita amb l'espectacle. Segurament el mèrit no és tant de Platel com de Frank van Laecke, constructor del detall d'aquesta festa artística. El resultat, de nou, és un passeig per la melancolia. Un dolça, gens ploranera i esperançada tristesa.

Un músic amb molts anys d'experiència ha de deixar de tocar el trombó per una malaltia. És interpretat per Wim Opbrouck, amb algun excés però convenciment. Personatge entranyable, odiós i feble, genial i menyspreable a parts iguals, és el fil conductor, el mestre de cerimònies que convoca un veritable univers creatiu: la música, esclar, en l'epicentre. Resulta inaudita la posició en què la Banda de Barcelona queda en el conjunt de l'espectacle. Són el motiu de l'obra, se'ls tracta amb admiració i merescut protagonisme. I tanmateix no són més que una excusa, una condició de possibilitat per a l'espectacle. Podrien ser qualsevol altre col·lectiu professional. El cert és que en un punt tothom passa per l'experiència del comiat. Musical i ballat aquí, amb una segona escena monopolitzada per un nom: Hendrick Lebon. Són només uns minuts de dansa, és veritat. Però la magnitud, la precisió, la coherència amb el conjunt de l'espectacle i el joc (un singular pas a dos) amb el protagonista és d'aquells moments estel·lars que quedaran en la memòria de qualsevol afeccionat. La resta és un espai escenogràfic que dóna magnitud incontestable a una idea relativament simple, amb monòlegs multi-llengües no sempre clarificadors, però que no són més que la manifestació externa d'una emoció, de la transmissió d'un estat d'ànim, aquell final d'etapa al qual s'enfronta el músic, transmès amb efectivitat i brillantor creativa.

I com en les fanfàrries, tot recomença de nou: en avant, marche! Perquè és acabant a cada pas que iniciem un projecte de vida.

Trivial