En Joan sense por i la casa encantada

informació obra



Sinopsi:

Fantasmes, monstres, malediccions, música, balls i molta diversió!

La nova, divertida i terrorífica aventura de La Roda

De què teníeu por quan éreu petits? Dels monstres que s’amaguen a sota el llit? De la foscor? Doncs no us ho creureu, però en Joan no té por de res! La seva família està molt preocupada, per això han decidit contractar una agència d’aventures que els organitzarà un fantàstic cap de setmana en una casa encantada. Acabarà en Joan coneixent la por?

Crítica: En Joan sense por i la casa encantada

16/11/2022

Gran espectacle musical familiar

per Josep Maria Viaplana

Vist el dissabte, 12 de novembre de 2022 al SAT Teatre de Barcelona. 

Per als que conegueu mínimament la trajectòria de la Cia. La Roda Produccions, dir-vos que, a nivell de gran format, i després de 'La Ventafocs, el musical amb ritme dels 50', aquesta és la producció de la qual n'està més orgullosa la companyia. En efecte, l'escenografia (impressionant), el vestuari, els objectes i els titelles, són espectaculars. També la producció musical, i la interpretació (actuen i canten, i en alguns moments ballen) de les múltiples cançons del 'Joan Sense Por' encanten al públic familiar, i impressiona tant als més menuts (que no s'espanten gairebé) com a pares i mares. Una aclucada d'ull per a dir-vos que, segur, segur, la funció acabarà amb el públic dempeus i aplaudint entusiasmat. 

I és que el ritme i la intensitat fan que els 60 i escaig minuts passin volant!

En el capítol dramatúrgic, apuntar que podria ser més rodona la successió d'escenes i números musicals en la part central de l'espectacle, que té un inici un final força brillants. Per a vèncer la por, primer s'ha de conèixer la por, o com a mínim els que t'acompanyen, per contrastar amb la completa ignorància (si no inconsciència) cap a ella que té en Joan... fins que alguna cosa el pertorba... També, potser, les referències nord-americanes aquí no estan tan justificades com en aquella Ventafocs, i els referents anglosaxons poden no resultar massa efectius en els més joves, tenint com tenim, a casa nostra, referents tant potents com el futbol (i les seves estrelles, en lloc del beisbol) i d'altres esports, i les notícies i situacions molt més reconeixibles.

Finalment, en l'apartat actoral, reconèixer la brillantor de l'Ariadna Suñé, veterana de la companyia i que interpreta la mare (i algun personatge ocult) de forma esplèndida, i el gran mèrit de l'Arnau Morera, l'actor que substitueix el Joan Olivé (el divertit malvat 'iogurt') de baixa momentània, que en una setmana va haver de posar-se en la pell del personatge, i els seus diàlegs i accions, i que de mica en mica va trobant el to d'un malvat alhora cruel i divertidament patètic, un dels personatges claus en aquesta mena d'espectacles familiars. Per la resta, els 6 actors/trius i les dues ballarines en escena, acompleixen sense problemes el seu paper en el conjunt.

Em comenten que ja tenen funcions per al 2023 i apunta que el 2024 seguiran de gira, i potser aterren de nou en un teatre barceloní. Felicitats!!