En Joan sense por i la casa encantada

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Fantasmes, monstres, malediccions, música, balls i molta diversió!

La nova, divertida i terrorífica aventura de La Roda

De què teníeu por quan éreu petits? Dels monstres que s’amaguen a sota el llit? De la foscor? Doncs no us ho creureu, però en Joan no té por de res! La seva família està molt preocupada, per això han decidit contractar una agència d’aventures que els organitzarà un fantàstic cap de setmana en una casa encantada. Acabarà en Joan coneixent la por?

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: En Joan sense por i la casa encantada

10/11/2022

Molt castell de focs, poca pòlvora

per Jordi Bordes

La Roda Produccions fa unes obres molt ambicioses, que cal aplaudir, d'entrada. Amb un notable repartiment actoral i amb un desplegament escenogràfic. Les seves habituals adaptacions de contes clàssics a ritmes musicals moderns aporten purpurina i una possibilitat de connectar molt fresca. En són bons exemples Aladdin#the popmusical i El vestit POP de l'emperador. Ara, s'han atrevit a construir una casa encantada de dues plantes. El repte és aconseguitr que en Joan (el fill petit) d'una família amb els valors molt ben endreçats (o això pretenen) sàpiga què és la por. Tot i que no hi hagin enclastat el segell de musical, hi són com sempre, les cançons permeten divertir i encomanar les ganes de ballar a la platea: Pot semblar fàcil, però no ho és pas. Per això, veure com la canalla balla, asseguda a la butaca demostra que, efectivament, estan vivint la histròria encara que sigui una trama més aviat prima, més narrativa que psicològica. Hi ha més angúnia, per exemple a Alícia, al país de les meravelles de Viu el Teatre que no pas en aquesta versió.

El pes del pou maleït queda fora de l'escenari i seria, possiblement, el moment de generar més ombres. Egos Teatre també va jugar a presentar una versió d'aquest conte i va aprofitar la tirada gore del seu Rudiggore o la nissaga maleïda. A La Roda Produccions, hi domina la simpatia als quadres tètrics. I fins i tot els fantasmes són uns antiherois que pateixen per si els acomiaden en no aconseguir l'objectiu d'espantar en Joan. A l'escena, doncs, es produeixen moltes diverses pors però hi acaba dominant l'efecte divertit de Halloween. El desenllaç arriba sense cap avís, com qui cau sense que ningú li hagu´res advertit que el terra estava xop. Si tots els personatges són divertidament histriónics, amb el seu moment de glòria al centre de l'escenari, l'únic qe es demostrra infal·lible és l'estima enrtre els membres de la família. La possible pèrdua és el que genera una por atàvica, aparentment, a en Joan. Ara, la pregunta és perquè es creu la falòrnia d'un espai malèvol i no s'espanta amb uns monstres físics amb els que arriba a consolar. És cert que el conte juga a aquesta contradicció però la seva adaptació escènica hauria de permetre justificar aquesta motivació irracional. La roda juga prou bé la seva fórmula, però potser sense mes despesa necessàriament, podrien haver plasmat més profunditat als caràcters i situacions. en tot cas, divereix i entreté.