La companyia
Marie de Jongh Teatroa és prou coneguda del públic català, podem recordar el
seu fantàstic Amour del Grec 2016. Ara porten al SAT el seu darrer espectacle
amb el premi Territorio Violeta i al millor espai escènic a FETEN’18 sota el
braç. Cal dir que la companyia va obtenir el Premio Nacional de Teatro para la
infància y la juventud que atorga el Ministerio de Cultura. Marie de Jongh
Teatroa és una de les companyies més internacionals del panorama teatral
espanyol, els seus espectacles sense diàlegs, busquen la màxima expressivitat
en el gest i la màscara. En els seus 11 anys de vida, Jonkin Oregi ha sigut el
dramaturg i director de tots els seus espectacles.
Estrella és un
espectacle sobre la pèrdua i el dol. Una petita història que els de Marie de
Jongh Teatroa han sabut convertir en un gran espectacle on l’emoció brolla de
la forma més senzilla i directa. Amb tan sols quatre intèrprets, Jonkin Oregi
basteix un espectacle d’una hora per a tots els públics. Un magistral ús de la
màscara fa que els personatges es multipliquin: tres màscares d’aparença humana
es barregen amb altres que oculten el rostre amb accessoris per donar un
estrany aspecte a quatre personatges que escampen partitures per l’espai.
Aquests quatre singulars éssers esdevenen una mena follets que juguen amb
metrònoms. Se’ns presenten en un espai escènic compartimentat per unes cortines
de fils que no oculten res, però li donen una subtil plasticitat. Poques coses
més a escena, un piano amb múltiples possibilitats i un divan amb coixins
composaran tota l’escenografia de Elisa Sanz. En aquest marc coneixerem a
Estrella, una nena de sis anys, virtuosa del piano, gràcies a la dedicació i
exigència dels seus progenitors. La nena viu feliç en el seu entorn disciplinat
i protegit. El destí, però, els jugarà una mala passada: una malaltia posarà fi
a la vida de la mare. El dolor i la confusió trastocaran la vida de la petita
Estrella i la del seu pare. L’Estrella haurà d’aprendre a viure d’una altra
manera. La mare li ha deixat la estrella de mar que penjava del seu pit. La
música -composada per Iñaki Salvador- i el gest substitueixen uns diàlegs del
tot innecessaris en aquest commovedor espectacle. Hi ha també algunes
projeccions que completen l’acció i ajuden a situar el somni, el deliri i
altres estats emocionals dels personatges. La protagonista es farà gran
transformant el seu dolor en determinació i ajudant el seu pare a sortir del
pou on l’ha arrossegat la pèrdua. Estrella no és tan sols un espectacle
emocionant, és també una fantàstica manera d’iniciar un diàleg necessari sobre
la pèrdua dels éssers estimats.
