Eva contra Eva

Teatre

informació obra


Autoria:
Pau Miró
Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Nausicaa Bonnín, Eduard Farelo, Andreu Benito, Marissa Josa
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudantia de direcció:
Tilda Espluga
Interpretació musical:
Jaume Vilaseca
Sinopsi:

Dues actrius de generacions diferents han d’interpretar un mateix personatge.

Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

Els cinc personatges d'Eva contra Eva (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seves vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on rau la comèdia. Shakespeare deia que l’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època. Tant de bo al mirall que ofereix Eva contra Eva puguem veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Eva contra Eva

12/09/2021

La veterania és un grau

per Pep Vila

A veure, d'entrada: quan no està bé a l'escena la Vilarasau? Tota una garantía per ser, entre d'altres, "Medea", la dona de l'home enamorat d'una cabra...i aquí, ni més ni menys que Bette Davis. D'acord, aquí assistim a la reivindicació de la professió i dels ja consagrats...millor dit, consagrats i veterans, que lluiten com sigui per què no els prenguin el lloc. Sí, ja ho sé, el punt de partida de la dramatúrgia de Pau Miró no és nou, i a més parteix de la base del clàssic cinematogràfic de Mankiewicz. Però alhora que reivindicació també hi ha un joc: la mateixa Vilarasau, a la vida real, s'ha queixat que a determinades edats ja no et donen gaires papers, especialment si ets dona. Per tant, aquí el teatre no és ficció sinó més realitat que mai. I l'obra juga, en ocasions, a confondre l'espectador entre la vida i l'escena.

I alhora hi ha una segona reivindicació: per molta veterania que tinguin els consagrats, els joves (Nausica Bonnin) tenen tot el dret del mon per intentar escalar posicions sense necessitat de ser "els dolents de la funció", com li succeïa a Anne Baxter a "All about Eve". En aquest sentit, el duel dialèctic entre les dues actrius té bons moments, encara que hi han situacions -com la visita a l'hospital- que haguessin pogut ser més de traca i mocador.

La professió d'actor, la lluita intergeneracional, i encara una tercera reivindicació: el futur del teatre. Amb tants actors i tan poc feïna, o s'apunyalaran entre ells, com en algun moment afirma la sempre fiable Míriam Alemany -la representant- o hauran de buscar.se la vida a les telesèries.

Així doncs, el conjunt d'"Eva contra Eva" és magnífic, amb la Vilarasau al capdavant, ben sostinguda per la resta -com ara "l'home tranquil" Andreu Benito, sempre poques paraules, però contundents-. A tot això li afegim una mica de thriller, alguna sorpresa, una bona dosi d'ironia i mala baba, i la música de Led Zeppelin. Tot plegat, la combinació resulta reeixida.