Eva contra Eva

informació obra



Autor:
Pau Miró
Direcció:
Sílvia Munt
Intèrprets:
Emma Vilarasau, Nausicaa Bonnín, Eduard Farelo, Andreu Benito, Marissa Josa
Escenografia:
Enric Planas
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Míriam Compte
So:
Jordi Bonet
Vídeo:
Daniel Lacasa
Ajudant de direcció:
Tilda Espluga
Músics:
Jaume Vilaseca
Sinopsi:

Dues actrius de generacions diferents han d’interpretar un mateix personatge.

Eva contra Eva és una comèdia inspirada en el clàssic All about Eve, de Joseph L. Mankiewicz. Dues actrius, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. En aquesta coincidència topen dues maneres d’entendre la vida i la professió. L’actriu més jove lluita per aconseguir l’oportunitat de donar-se a conèixer. L’actriu més gran s’esforça per no permetre que el pas dels anys la faci desaparèixer dels escenaris. Però això no les converteix necessàriament en enemigues, sinó que tenen mirades complementàries i poden aprendre l’una de l’altra, sense cap necessitat de destruir-se. Se n’adonaran o acabaran devorant-se?

Els cinc personatges d'Eva contra Eva (el director, el crític, la representant i les dues actrius) fan servir el teatre per parlar de la vida i la vida per parlar del teatre. S’entreguen a aquesta professió amb tanta intensitat i devoció que sovint perden la capacitat de riure’s de si mateixos. I és en l’excessiva transcendència que atorguen a les seves vulnerabilitats, que es converteixen en meres vanitats, on rau la comèdia. Shakespeare deia que l’objectiu del teatre és posar un mirall davant dels espectadors per poder-hi reflectir les virtuts i els defectes de cada època. Tant de bo al mirall que ofereix Eva contra Eva puguem veure algunes de les nostres imperfeccions contemporànies amb un somriure a la cara.

Crítica: Eva contra Eva

27/09/2021

Una Eva a mig camí

per Ferran Baile

He tingut ocasió de veure els dos muntatges d´Eva contra Eva, el que des de Madrid ha girat per gran part de l´estat espanyol, protagonitzat per Ana Belén, i el que es pot veure a Catalunya i concretament al Teatre Goya i abans al Teatre Romea de Barcelona. Es curiós poder comprovar, segons el meva visió, com partint d´un mateix text, una mateixa direcció i dos repartiments més que notables, els resultats son bastant diferents. Per a mi, és més creïble el muntatge en castellà i no per l´idioma.

Pau Miró és indiscutiblement un dels més interessants dramaturgs actuals a Catalunya. Eva contra Eva, no em sembla però del millor que ha escrit. Inspirant-se en un extraordinari guió de Joseph L. Mankiewicz, del que va sorgir la magistral pel·lícula All about Eve, capritxosament traduït aquí com Eva al desnudo, de-construeix els seus principals personatges i en fa un joc teatral en el que incorpora drama, thriller i comèdia, quedant-se a mig camí en les tres vessants. En fa una versió molt lliure, però conserva mal dissimulada l’essència de la pel·lícula i els seus personatges principals.

Una gran actriu, afavorida per un llarg èxit de públic i crítica, intueix el ràpid final de la seva carrera, no volent acceptar el pas dels anys, ni que els gustos i les preferències dels públics estan canviant. Una jove estudiant d´actriu que li te una malaltissa admiració aconsegueix col·lar-se a la seva càmera i parlar amb ella i veure si la pot ajudar per aconseguir una oportunitat dins del món teatral. El marit i amant de la gran actriu és un dramaturg necessitat d´un èxit que el torni a estar en primera línia. La maltractada assistent de la gran actriu i a l´hora la seva representant i un reputat crític i amic de l´actriu tanquen el cercle de l´obra de teatre. La pel·lícula s´enriqueix de més personatges, però sobre tot d´una riquesa psicològica que aporta una absoluta consistència en els personatges centrals, fet que al meu parer és una de les mancances de l´obra.

El personatge de la jove actriu navega sense acabar d´estar definit, entre la trepadora capaç d´aconseguir l’èxit a qualsevol preu i la simple aspirant a aconseguir una oportunitat. El personatge del crític-psicòleg-detectiu-amic-enemic, capaç de fer triomfar o enfonsar a voluntat amb un sol article, resulta poc creïble i menys amb la interpretació monocordi que autor o directora l´imposa. Quan apunta que marxa a casa que allà té una dona i uns fills i un sopar que l´esperen, un no pot menys que somriure. El paper de la representant assistent resta molt simplificat.

L´obra avança a glops entre cinematogràfics flash-backs. La part d´intriga, l´apunt de thriller, acaba desfent-se de forma poc convincent, queda doncs tot pendent que aquest joc teatral vacil·lant li donin coherència els intèrprets. La direcció de la Silvia Munt és àgil i les actrius i els actors aguanten.

Però… i aquí es on mal que sigui odiós, sorgeixen les comparacions entre un i altre muntatge. Ana Belén, malgrat que els porta de meravella, té 70 anys i no dubte en envellir-se, despentinar-se i en fer-se fràgil per donar-li credibilitat al personatge. Aquesta fragilitat fa que el personatge de l´actriu jove interpretat per Mel Salvatierra, salvi les no concrecions del text i creixi a l´escenari i amb l’escena en que esdevé la comèdia sorgida del drama sigui molt més creïble el que succeeix. L´equilibri de forces que s´havia decantat per a l´actriu jove, torna a passar a la dama gran. No desvetllarem com, ni la sorpresa que es produeix a continuació i sens dubte el moment més aconseguit de l´obra.

Emma Vilarasau també és una gran actriu. Té 62 anys, molt ben portats i transmet tot menys feblesa física. Té una presència potent i a més al portar el cabell curt, la fa més jove i accentua aquesta sensació de fortalesa. En cap moment dona la sensació que l´actriu jove, la sempre interessant Nausicaa Bonnin, li pugui prendre el protagonisme. En el combat artístic-pugilístic l´Emma mai abandona el control i el centre del ring. Un apunt prou demostratiu…quan es sent gran i angoixada pels dubtes i les pors, fa gimnàs i uns exercissis de gim-box. Ana Belén aconsegueix transmetre el patetisme de l’escena. A l´Emma, li suposem que son els exercissis que fa cada dia per a estar en forma.

Alex Casanovas, correcte com a dramaturg-amant de la protagonista, Andreu Benito com el crític i Mariam Alamany (com l´assistent-representant), complementen el repartiment a Catalunya. Eduard Farelo, actual protagonista d’Assassinat a l´Orient Express, en el paper que ara representa Alex Casanovas i Marissa Jossa en el que ara fa Mariam Alamany, són els actors que la van estrenar el gener al Teatre Kursaal de Manresa i al març al Teatre Romea.

A la versió castellana, Javier Abalá interpreta al dramaturg i amant, Manuel Morán al crític i Ana Goya a l´assistent-representant. 

Podeu trobar a youtube tràilers, entrevistes i fotografies d’ambdós muntatges.

 

All about Eve, la pel.licula

El gran guionista i director Joseph L. Mankiewicz, es va inspirar en un conte curt de Mary Orr, The wisdom of Eve (La sabiduría d´Eva), per a construir el guió de la pel·lícula que va dirigir el 1950, All about Eve (Eva al desnudo, a Espanya, Hablemos de Eva a México i La Malvada a Argentina). La pel·lícula es va estrenar el 1951 i va rebre 14 candidatures als Oscars (fet sols aconseguit per les molt posteriors, Titánic i La la land) i l´única que ha rebut quatre nominacions per a actrius femenines (Bette Davis, Anne Baxter, Celeste Holm i Thelma Ritter). En va guanyar sis oscars, millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor só, millor vestuari en blanc i negre i millor actor de repartiment, George Sanders. Es a dir que malgrat les quatre candidatures a les femenines, ningú tret de la vestuarista Edith Head, en va sortir guanyadora. L´Oscar a la millor actriu va ser per a Judy Holliday per Born yesterday-Nacida ayer. Competien amb Davis i Baxter, Gloria Swanson (Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses) i Eleanor Parker (Caged-Sin remisión, un drama carcel ari en una presó de dones (a Eleanor Parker la recordem entre d´altres grans interpretacions per Sonrisas y Làgrimes, com la baronessa, i Cuando ruge la marabunta).

Aquell any extraordinari de 1950, competien com a millor pel·lícula, ni mes ni menys que Sunset Boulevard-El crepúsculo de los dioses, de Billy Wilder; El tercer hombre, de Carol Reed; La jungla de asfalto-Mientras la ciudad duerme, de John Huston i Nacida ayer, de George Cukor.

Podeu trobar la pel·lícula en DVD i també a les plataformes televisives.

Molt interessant i recomanable es seguir la trajectòria del gran Joseph L. Mankiewicz (1909-1993), que va rodar també, i citem sols algunes, Carta a tres esposas, melodrama (1949), Operación Cicerón, pel·lícula d´espionatge (1952), Julio César, inspirada en la tragedia de Shakespeare (1953), el drama La condesa descalza, amb Ava Gardner i Humphrey Bogart (1954), el musical Ellos y Ellas-Guys and Dolls, amb Frank Sinatra i Marlon Brando (1955), De repente el último verano, basat en l´obra de Tennessee Williams i amb Katherine Hepburn i Elizabeth Taylor (1954), Cleopatra, amb Elizabeth Taylor i Richard Burton (1963), la comèdia Mujeres en Venecia, amb Rex Harrison i Maggie Smith (1967), el western El día de los tramposos, amb Kirk Douglas i Henry Fonda (1970) y la comèdia policíaca La huella, amb Laurence Olivier i Michael Caine (1972). 

 

text: ferranbaile@gmail.com