Intel·ligent i molt entretinguda comèdia, de visió més que recomanable. Tots, bé una gran part de persones, intentem ser més oberts, més comprensius, més dialogants. Evolucionar com a essers humans, com a persones, com a components d´una parella, d´una família, com a progenitors. Portar de la manera més raonable i positiva la relació amb els fills-filles-fillis i mirar d´entendre els continus canvis que s´estan produint en el món actual.
L´Albert i la Sara son una parella que em podem denominar “progre” i han educat a la seva filla d´una manera oberta. Quan la seva filla finalment, desprès d´haver tingut un munt de relacions puntuals i sense voluntat de futur, els hi presenta el seu company elegit, un noi educat, de joventut madura, 35 anys, bona professió, intel·ligent i sensible, l´Albert i la Sara es mostren més que complaguts. Clar, que no tot son flors i violes convencionals, l´Eric, el noi elegit per la Claudia es trans, es a dir un noi, nascut noia. A partir d’aquí es succeeixen un seguit de situacions, que ens mantenen en una permanent rialla i somriure, però també en una inevitable reflexió (¿Com reaccionaria jo en una situació similar?).
Carol Lòpez, autora i directora, sap jugar molt bé amb el text i les situacions, alternant diàlegs breus i picats amb reflexions didàctiques (en el millor sentit del terme) i amb trencaments que ens recorden que tot es un joc escènic, que son actors i actrius fent el seu personatge, però no tots-totes-totis, i ¿quan del que passa i es diu a escena es o no real?
La filla acompanyada de la guitarra canta unes cançons i parla per moments pel micròfon, l´Albert se seu amb els espectadors i els consulta, en un moment donat els quatre es posen a ballar. En el fons tothom, totdona, tot toti, vol crear la concòrdia i forma una família possible i genial, però no es fàcil lluitar contra conceptes i educacions geni-t-als que ens han estat imposades, condiciones els nostres marcs mentals.
Una hora exacte de bon teatre, divertit, alliçonador, estimulant i quer ens deixa la porta oberta per comentar amb qui ens acompanyi (molt recomanable veure-la amb família, fills-es, amics-amigues). Fem possible aquesta, que pot ser, es, la nostra Familia (im) possible.
Una notable dramaturga preocupada per les relacions personals
Carol Lòpez (Barcelona, 1969), es dramaturga, guionista i directora de teatre i cinema. Es va llicenciar a l´Institut del Teatre de Barcelona i ha estat premiada en nombroses ocasions. Escriu i dirigeix des del 1999, però va ser el 2005, amb l´estrena de V.O.S (Versió Original Subtitulada), al Teatre Lliure, que es va donar a conèixer al gran públic. L´obra va ser portada posteriorment al cinema, també amb molt èxit. El 2008, va aconseguir un èxit encara més gran amb Germanes, estrenada a La Villarroel i que va ser estrenada a Madrid, Hermanas, i va realitzar una amplia gira, traspassant l´Atlàntic i estrenant-se també a México. La seva versió en telefilm, dirigida per la pròpia autora, va guanyar el premi Gaudí. Del 2010 al 2013, va ser l directora artística de La Villarroel. El 2020 va estrenar Bonus Track al Teatre Lliure. El 2021, estrena Familia (im) possible, a la Sala Flyard i des de llavors ha estat en gira i ara de nou a Barcelona, estrenat al´Espai Texas.
Un repartiment molt encertat
Jordi Andujar (Barcelona, 1975), porta una fructífera i continuada carrera professional des de el 1994. Ha cultivat amb encert el teatre familiar, inclús amb companyia pròpia, Teatre Obligatori. Entre els seus darrers treballs estan Alicia al país dels Mòbils (2022-24), de Marta Buchaca (Teatre Romea-Viu el Teatre i molt recent, La paella del dijous (estrenada al Versus-Glòries-2023, en gira per Catalunya, reposició a El Maldà, 2023-2024, i a l´Espai Texas, juny/juliol-2024. Aquesta obra forma part d´una trilogia escrita a dos i quatre mans pels dramaturgs Nelson Valente (argentí) i Cristina Clemente (catalana) i que es complementa amb Rovira Versus Rodríguez (on també hi es en Jordi Andujar) i Silvia. La trilogia complerta tornarà a representar-se a Buenos Aires dins d´uns mesos i amb els mateixos actors que l´han estrenat a Espanya.
Dolo Beltran (Santboi, 1974), es actriu i cantant, vocalista del popular grup Pastora, també ha actuat en solitari. Filla de mare catalana i pare extremeny, va créixer a la barriada Ciuidad Cooperativa de Sant Baudili de Llobregat-Santboi. Alterna la seva carrera teatral, televisiva i cinematogràfica amb la musica. Darrerament ha escrit un llibre de pensaments il.lustrats, Pequeños desastres y otras alegrías. Darrerament l´hem pogut veure a Bonus track, dirigida de Carol Lòpez (Teatre Lliure-2020), La millor nit de la teva vida (Teatre Gaudí, 2021), dins l´ampli i canviant repartiment de l´experiment Terra Baixa de Roger Bernat (Lliure-Gràcia-2022).
Ariadna Llobet, que ha substituït a Paula Jornet que es qui la va estrenar, es nascuda a Andorra i esta diplomada per l´Institut del Teatre de Barcelona, estudis que va completar als Estats Units i a Portugal. Toca la guitarra i el violí i també té estudis de dansa. Actualment forma part del grup musical Svetlana. Darrerament la vam poder veure com a actriu a Els mals nascuts-14 (Sala Beckett-2019).
Ian Bermúdez, debuta a aquesta obra com a actor, interpretant-se a sí mateix. Es escriptor i activista trans. Està llicenciat en filologia anglesa i màster en traducció.
Cal destacar especialment el disseny de vestuari de la Nidia Tusal
I el fet que una llibreria estigui entre els ajuts patrocinadors d´aquest espectacle de la Sala Flyhard, en concret la Llibreria Montseny.
Algunes pel.lícules que toquen el tema o similars.
La chica danesa (2014, Tom Hooper), pel.lícula biogràfica sobre la vida del pintor Einar Wegener que amb l´ajut de la seva promesa, va enfrentarse a la societat danesa del Copenhague de 1920, i va fer valdre la seva condició trans. Gran interpretació de l´actor Eddie Redmayne, que l´any anterior va interpretar a Stephen Hawking a La teoria del todo.
Las aventures de Priscilla, reina del desierto (Stephen Elliot, 1994). Pel.lícula de culte, tres artistes (un trans, un drag queen i un travesti, fans d´Abba, travessen Australia amb el seu espectacle. En breu s´estrenarà al Coliseum, una versió amb actors catalans.
Mi vida en rosa (Alain Berliner, 1997). Un nen nota ja a la seva infantesa la necessitat de ser una noia.
Boys don´t cry (Kimberley Pierce, 1999). Basat en fets reals. Un noi va ser asessinat pels seus amics, quan va declarar-se transsexual.
Todo sobre mi madre (Pedro Almodovar, 1999). Antonia San Juan interpreta a Agrado, una persona trans, “porque una es más auténtica, cuando más se parece a lo que ha soñado”.
Adivina quien viene esta noche (Stanley Kramer, 1967), mítica pel.lícula que va tractar el tema d´uns pares conservadors als Estats Units que han d´afrontar el fet que la seva filla tingui un promès de raça negra, amb Katherine Hepburn, Spencer Tracy, Sidney Poitier i Katherine Houghton.
Señor, dame paciència (Alvaro Díaz Lorenzo, 2017), un pare de ideologia i comportament conservador, a la mort de la seva dona, ha d´afrontar la realitat que cada un dels seus fills i de les seves filles han elegit parelles contraries a les seves conviccions. Comèdia.
Dios mío ¿Pero qué te hemos hecho? (2014), de Philippe de Chauveron. Una matrimoni ultraconservador francès, ha d´acceptar que les seves quatre filles es vulguin casar amb persones contraries als seus principis i ideologia. Comèdia.
Hasta tiene tus ojos (2016), de Lucien Jean Baptiste. Una família de raça negra africana per una sèrie de circumstàncies ha d´adoptar un nen blanc. Comèdia
Text : ferranbaile@gmail.com
