Fun home

informació obra



Direcció:
Daniel Anglès
Intèrprets:
Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Capellades, Clara Solé, Julia Jové, Marc Andurell, Lara Kate Albertos, Noa Flores, Mariona Lleonart, Ferran Alegre, Aleix Colomer, Daniel Pérez, Jan Galivan, Stel·la Tarradellas, Marc Villanueva Mir
Coreografia:
Óscar Reyes
Direcció Musical:
Miquel Tejada
Adaptació:
Daniel Anglès , Marc Gómez
Escenografia:
Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina
Vestuari:
Raquel Ibort, Marc Salicru, Marc Udina
Il·luminació:
Xavi Costas, Daniel Anglès
So:
Jordi Ballbé
Caracterització:
Núria Llunell
Ajudant de direcció:
Àgata Casanovas, Mireia Sanmartin
Producció:
NO DAY BUT TODAY
Companyia:
Apunta Teatre
Sinopsi:

Quan el seu pare mor inesperadament, la novel·lista gràfica Alison se submergeix profundament en el seu passat per explicar la història de l’home volàtil, brillant i únic el temperament del qual i secrets van definir la seva família i la seva vida. Movent-se entre el passat i el present, Alison reviu la seva infància única jugant en l’empresa familiar, la funerària Bechdel, la seva creixent comprensió de la seva pròpia sexualitat i les preguntes imminents i sense resposta sobre els desitjos ocults del seu pare.

Fun Home és un musical refrescantment honest i totalment original sobre veure als teus pares a través d’ulls adults.

Premi a espectacle musical dels Premis de la Crítica 2018

Mariona Castillo, finalista a actriu de musical als Premis de la Crítica 2018

Raquel Ibort, Marc Salicrú i Marc Udin, finalista a espai escènic als Premis de la Crítica 2018

Crítica: Fun home

04/11/2018

Un musical amb majúscules, lluminós, sensible i que es mereix llarga vida

per Pep Barbany

3 raons per anar a veure “Fun Home” i 1 per fer altres plans

Raó número 1

Per una història fascinant (basada en fets reals). Només algú amb mentalitat tancada o al·lèrgic als musicals és incapaç d’emocionar-se, o almenys somriure o sentir un xic de fascinació per aquesta història que parla del descobriment i acceptació de la pròpia sexualitat, però també de les relacions familiars, del que ens fa feliços, i de la importància dels records infantils.

El relat d’Alison Bechdel és meravellós per la sensibilitat amb què busseja pels propis records, pels sentiments intentant entendre qui és ella, qui era el seu pare realment i reconciliar-se amb un passat ple de clarobscurs i malentesos. I la transformació del còmic original en un musical és fantàstic per com és capaç de traslladar totes les emocions amb cançons i personatges deliciosos a escena.

Raó número 2

Per un treball coral fantàstic (quina feinada!). Portar Fun Home a escena, Daniel Anglès (no és precisament un novell en l’àmbit dels musicals) ha suposat gairebé un any de feina. I es nota amb escreix! Més enllà del meravellós treball musical de Miquel Tejada i els músics amb les fantàstiques cançons de Jeanine Tesori, es nota molt de treball darrere d’aquest Fun Home, començant pel càsting (d’on surten aquests infants amb aquest talent?), passant pel ritme que mai decau i per la sensibilitat que tot plegat traspua.

Destaquen especialment les actrius que interpreten la protagonista i narradora en les tres etapes, amb una especial menció per Clara Solé com l’Alison universitària. És emocionant la barreja d’il·lusió, ingenuïtat i sensibilitat amb què la veiem descobrir la seva sexualitat.

Raó número 3

Nens a escena amb sentit i sensibilitat. La participació de la canalla a escena (igual que al cinema i en altres disciplines artístiques) sempre és una qüestió delicada. I no pas perquè sigui discutible l’evident talent de molts infants i joves, sinó per l’excessiu i innecessari protagonisme que sovint se’ls dóna i que no sempre juga a favor d’una funció equilibrada que sigui apta per a tothom, no només per a públic familiar.

Això no és un problema amb Fun Home, i de fet passa el contrari. Tant al llibret i de Lisa Kron com en la novel·la gràfica en què es basa el musical, d’Alison Bechdel, la protagonista (la mateixa autora) es retrata en tres etapes de la seva vida, inclosa la infantil, i per tant l’aparició d’una nena interpretant la seva infantesa juntament amb els seus germans és inevitable. Però no patiu, no és un musical per a nens, sinó que de forma natural els nens formen part de l’elenc protagonisme. I les seves aparicions són lluminoses, fantàstiques i gairebé necessàries per donar un punt de llum a una història de rerefons trist.

Raons per fer altres plans

Si no us agraden gens els musicals. Si mai us han agradat els musicals i us posa nerviosos/es que damunt l’escenari es posin de cop i volta a cantar i ballar quan fa una estona estaven parlant, no hi ha res a fer. Però si sou una mica més especials (o esnobs) i feu una ganyota davant dels musicals fets a casa nostra però en canvi us ompliu d’elogis dels espectacles que heu vist a Londres o Nova York, us animem a donar una oportunitat a Fun Home (que esperem que tingui més temporades al Condal, ja que s’ho mereix): si deixeu de banda els prejudicis per les creacions d’aquí, no és gaire difícil imaginar-se una producció d’aquest nivell a Broadway. Poca broma!

Trivial