Girls like that

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Clara Moraleda, Aida Llop, Cristina López, Laura Porta
Sinopsi:

A “GIRLS LIKE THAT (Noies d'aquestes)” Evan Placey ens mostra com un grup de noies fan bullying a una de les seves amigues estigmatitzant-la per la seva conducta sexual. Una de les raons que em va impulsar a escriure aquesta obra, ens diu l'autor canadenc, va ser mirar d'entendre quins factors contribueixen a perpetuar aquestes conductes discriminatòries.

 I és que, d'una banda, les noies reben, a través de la publicitat, les sèries i les xarxes socials, el missatge de que el valor d'una dona està en la seva imatge, en el seu cos i en la seva sexualitat, però alhora està mal vist que les noies se sentin a gust amb el seu cos i s'expressin sexualment.

 A Placey també li interessa explorar els nivells de responsabilitat de les persones que fan bullying. Sense negar que tothom és responsable dels seus actes, ens dona a entendre que, si moltes noies actuen així és per por de que, si s'oposen a la pressió del grup, seran apartades o tractades de la mateixa manera.

Es podria dir que “GIRLS LIKE THAT” és una de les poques obres sobre adolescents que no para de representar-se arreu del món. I és que, malgrat la llarga lluita del feminisme, la manera com moltes noies interioritzen una visió discriminatòria sobre la seva sexualitat continua sent, malauradament, molt vigent. 

SINOPSI

Les noies del St. Helen són amigues de per vida, però quan la foto despullada de la Scarlett es fa viral a tot l’institut li fan el buit. El problema amb noies d’aquestes, diuen, és que les seves cagades ens perjudiquen a totes.

SOBRE L' AUTOR

Evan Placey (Canadà) escriu teatre, però també ha escrit per a la ràdio, la televisió i el cinema. Entre les seves obres destaquem Mother of Him (2010), Holloway Jones (2012) i Girls Like That (2013), que ha estat representada al Regne Unit, Canadà, Alemanya, Holanda, Portugal, Itàlia i França.

Premis que ha rebut l’obra

  • Writers’ Guild Award com a millor obra per a joves, Regne Unit.
  • Scenic Youth. Regne Unit. Orpheon Bibliotheque per a obres de teatre per a joves. França
  • Jugend Theatre Preis, Alemanya

SOBRE LA COMPANYIA

L’associació cultural CÀLAM ha treballat des de fa anys en tres àmbits: art, joventut i educació, realitzant molts projectes d’abast local i internacional. Fidels a aquests objectius, es proposen posar en escena "Noies d’aquestes" perquè és un text que permet connectar amb el públic jove pel seu llenguatge fresc i per la manera com aborda temes que els inquieten.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Girls like that

16/05/2022

La fortalesa d'Scarlett

per Jordi Bordes

La professora pesadeta del Saint Helen encarrega a les noies de la classe que facin un treball sobre la història de les seves mares i àvies. És un exercici de recerca i de redacció que no interessa cap alumna. Aquest recurs permet veure quina era la situació de la dona a Amèrica des dels anys 20 i fins a l'actualitat. Els uniformes potser no han canviat però, afortunadament, sí que molts comportaments. Scarlett és la noia que, no se sap ben bé perquè, cau malament en el grup. I se la margina. Sobretot quan es troba una manera de fer escarni ràpidament. És una bomba que ella procura combatre (no sempre amb la jugada més efectiva) i que l'hagués pogut dur a una situació insostenible. El caràcter es posa a prova i només si és té prou fortalesa i intel·ligència se surt del pou. Scarlett, sense proposar-s'ho es troba enmig de l'huracà i veurem com es resol. El mantra de les nenes (que deurien haver après de les mares) és que "les nenes ens ajudem". Però no està clar si en fer-ho, s'enfonsa alguna companya despietadament.

La peça va molt més enllà del feminisme i del bulling. Si mostra una Scarlett polièdrica (amb canvis constants de vestuari) les altres noies de la classe es queden amb uns simples estereotips. A part de la víctima, també es vol captar la feblesa del grup que reacciona individualment amb l'exclussió de la protagonista per a protegir-se elles mateixes. El refugi del grup reforça el paper de la líder però, sobretot, afebleix les més porugues: saben que totes podrien caure en l'escarni públic. Com també es podria veure (i participar al 1000likes de Nus Cooperativa. O partir del record de Recreo i d'una certa venjança a Here comes your man per la participació de festes de celebració d'aniversaris de la graduació.

L'espai de Girls like that és molt suggerent. Uns simples gronxadors que esdevenen pupitres de l'aula, espais per a la intimitat, festes a la piscina d'un dels nens del curs... L'estructura és molt clara i es fa un salt d'escena a partir de cançons que interpreten elles amb música gravada. Tota una coreografia que apropa la peça (escrita el 2013) als ritmes de les adolescenbts d'aquesta primavera del 2022. Ja no hi ha la ingenuïtat d'El despertar de la primavera, però són contínues les sorpreses i els desenganys: Una foto d'una noia nua suposa el seu ridícul; d'un noi, és quasi un gest d'orgull i d'exhibició perquè reforça els rols de la sensible o de conqueridor. Les cinc noies es doblen en múltiples personatges. També en els nois que són una divertida caricatura; és molt bona aquesta acció perquè trenca els moments de tensió i aporta ritme i perquè permet ampliar les mirades i superar l'entorn convençut. A Barbes de balena, una peça que també naixia de la recerca de les mares i àvies de les actrius, el públic era eminentment femení perquè no s'havia procurat de donar claus per als nois. Girls like that externalitza les ulleres liles a tot tipus d'espectadors.