Grito pelao

Dansa

informació obra


Autoria:
Giselle Stanzione
Direcció:
Sílvia Pérez Cruz, Francesco Gandi, Davide Venturini
Dramatúrgia:
Carlos Marquerie
Coreografia:
Rocío Molina
Composició musical:
Sílvia Pérez Cruz
Escenografia:
Carlos Marquerie
Il·luminació:
Carlos Marquerie
Vestuari:
Cecilia Molano
Sinopsi:

Tres dones en escena. Dos miralls que es reflecteixen l'un en l'altre i una mare. Grito pelao és l'oportunitat de veure dos animals escènics en acció. Però no es tracta només de venir a veure ballar una de les grans del flamenc, Rocío Molina, ni d'escoltar una veu capaç d'emocionar els més escèptics, la de la Sílvia Pérez Cruz. Ni tan sols de gaudir de la cohabitació escènica entre dos talents excepcionals. Aquesta vegada, Molina Cruz i Pérez Cruz, lligades per una complicitat atàvica, han decidit desprendre's de les seguretats i endinsar-se en un espai desconegut que les atreu sense remei.

Molina transforma el seu cos i la seva manera de ballar buscant, des de la quietud, una saviesa lligada al seu desig de ser mare, una recerca que uneix la vida i l'art, el ball i la pròpia identitat. I, en aquest viatge, la segueix, generosa, la veu de Pérez Cruz, que interpreta una tria de cançons delicioses, entre les quals dues de lletres lorquianes compostes per a l'ocasió. Juntes respiren fins a l'últim alè l'estructura profunda de la feminitat. No és estrany, doncs, que la bailaora convidi a compartir amb elles l'escena Lola Cruz, la seva mare, aquesta mare a qui es fan retrets i a qui es necessita, aquesta mare que també va ser filla i que, per la seva filla, tot ho donaria.


Crítica: Grito pelao

30/07/2018

Com es converteix una història personal en universal i quan només en un tema per a un magazine televisiu?

per Clàudia Brufau

Llegiu la crítica a Springback Magazine. Tardareu 2min:)