Hanle

Teatre

informació obra


Sinopsi:

L'Àngel no ha tingut gaire sort a la vida, però això no té per què impedir-li arribar on vol. Cal sacrificar molt per tenir èxit; una vegada ho entens, no és tan difícil. Només pots confiar en tu mateix.


La cultura d'internet, la urbana i la japonesa es combinen per dinamitzar aquesta versió lliure del clàssic de Shakespeare. Tant musicalment com estèticament, ‘Hanle’ se serveix del trap per representar els Millennials i la Generació Z.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Hanle

01/04/2022

La violència aplaca i aclapara

per Jordi Bordes

Leamok va captivar l'any passat a la Mostra d'Igualada per la seva divertida lucidesa a Lázaro, una personalíssim adaptació d'alguns dels passatges de Lazarillo de Tormes. Ara, aventurava fer una altra versió del Hamlet a Hanle. No sabem si ho va inentar o ja va pensar en la broma de plantejar-ho i desbarrar ca a una altra banda, El cert és que els fantasmes, a Hanle, són els avatars dels videojocs. Es viu una violència estranya entre dos germans que sobreviuen en un barri marginal, que són prou espavilats per anar fent la viu viu lluny d'obligacions i compromisos.

El teatre que es proposa juga amb l'art pobre, brut. Boses d'escombraries, una paret on projectar i images i una convenció teatral amb un llempegueig de focus que indca que s'ha produït una elipsi. Aquests buits temporals garanteixen qe l'escena no s'adormi però confonen a errors perquè també es poden interpretar com jocs de salt temporal cap enrere, el qe convdaria a construir un trencaclosques amb ls dferfents pecs qe,finalment, ncasa per enloc. Tot i la modernor de la forma, el desenvolupament, doncs, és clàssicament arstotèl·lic, cronològic: de plantejament, nus i desenllaç.

Si Shakespeare va imaginar que la maldat de Ricard III es podia representar amb una gepa que el deformés, Leamok imagina aquest jove desorientat (aquest possible Hamlet) amb alguna mena de malaltia degenerativa que condemna a una cadira de rodes i que, per moments, sembla que té dificultats amb la parla i amb el menjar. El relat victoriós del tiet, que ha assassinat el pare per acaparar la corona i amb connivència amb la mare (i reina) de Hamlet s cverteix en una mena de xarlatà que viu gràces a venes i consultes d'autoajuda. L'amor desesperat, incomprès de Hamlet, el viu el germa delprotagojista incapaç de declarar-se obertament amb la parella de vídeojocs de qui, en princjpi, no e sap res (una peripècia que pot recordar a les trames de Toni Cabré i les construccions damistats fictícies per Internet). La violència, al final, expressada amb una lluita de katanes i tabé amb gravacions exlícites de baralles de carrer aclapara i es menja les possibles disquisicions sobre el Poder, sobre l'amistat, la fidelitat, l'amor. Tot està podrit a Dinamarca. I també en aquest extrarradi de qualsevol gran ciutat que descriu Leamok.