Quim Bigas porta anys treballant al voltant de la idea d’una dansa integradora, no com a resultat només de l’atansament al gran públic sinó com a experiència vital. Aquell plantejament obert que faria vàlida la hipòtesi que el moviment és patrimoni dels individus, sense menystenir ni qüestionar l’especialització des de la qual els professionals l’aborden. Resituar-la com a vivència, element que relliga la comunitat, manifestació de moments especials -un casament, una festa, una trobada festiva-; com d’altres instants de la vida (i la mort): circumstàncies totes elles que amb unes danses o un protocol de gest ballat es viuen col.lectivament. En aquest sentit la cultura popular i tradicional és plena d’exemples.
Hippos és una col.laboració amb el grup Zum-ZumTeatre, especialistes en públic familiar a partir de 4 anys i la intervenció de Ramon Molins, director artístic de la companyia. En això també es constata l’interès del coreògraf per obrir les portes de la dansa al treball conjunt amb altres especialitats. Darrera hi ha una bona colla de gent, coneguts entre el sector, com la Margarida Troguet, sempre inventant oportunitats, sempre acollidora de noves propostes. Sempre tant atenta a les necessitats del sector. No és una suma de dos artistes que es troben i prou. És una multiplicació dels efectes balsàmics que el treball compartit pot afavorir en un sector i país petit com el nostre.
El resultat d’aquesta simbiosi tot just acaba de començar i s’ha presentat a Fira Tàrrega: tres enormes hipopòtams ocupen la plaça del Carme i es posen a ballar desaforadament. Així de simple i amb aquesta grandesa. Fàcil de visualitzar: quilos de presència, uns vestits blaus enormes, de cara simpàtica i aspecte bondadós, que gaudeixen de valent amb moviments descontrolats i gens tècnics (per entendre’ns) però plens de tendresa: coneixió màgica amb la qual es posen el públic a la butxaca, de totes les edats. Això és així perquè cadascú hi trobarà el significat que més li plagui: uns esbojarrats ballant; la llibertat de no posar-se límits; la trascendència d’ocupar l’espai públic; la diversió de fer-ho ballant... per assenyalar només alguns.
De totes les coses que es podrien comentar en una crítica crec que la més important avui té a veure amb el context i la pertinença. Som a Fira Tàrrega, el mercat de les arts de carrer. I la dansa podem dir que ocupa un lloc central en la seva programació. I aquest és un encert que cal agrair a la direcció artística, amb en Jordi Duran al capdavant i que enguany s’acomiada del càrrec.
Hi ha, però, encara un element més: si Hippos no hagués omplert aquest dies de somriures de grans i petits l’espai gratuït de la plaça, ens caldria inventar-ho. Justament perquè la dansa és de tots, com encapçala el titular. Però encara per un motiu més important i que és com es clou l’espectacle:
#SobreviuréSiEmDeixesSer
La dansa. La diversitat. La vida.
