Tres hipopòtams al mig de la plaça. Són de
color blau cel, porten mitjons blau fosc i van ben calçats amb sabatilles
esportives blanques. Expectació. Què faran?
Posar-se a ballar! Més contingudament o desbocats,
experimenten amb el cos trobant el plaer del moviment, de l’expressió corporal,
que és també l’expressió del ser i l’estat d’ànim.
I amb girs, salts i fins i tot una coreo, mouen l’esquelet de peus a
orelles (sí, també, fixeu-vos-hi) deixant fora de dubtes que són enrotllats,
que estan en forma i que, malgrat ser pesos pesants i de pota curta, no tenen limitacions.
Perquè la dansa –i moltes més coses de les que
creiem– no les té. Som nosaltres que les hi posem. Potser, sota una certesa
establerta, s’hi amaga una realitat encara desconeguda plena d’altres
possibilitats. És, el que sembla? Deixem prou ser? Som prou el que som?
Per aquí va el missatge d’aquesta peça que no
supera els 30 minuts i diverteix a tothom. La música s’enganxa i encomana les
ganes de seguir-ne el ritme i/o ballar. L’interès pel “què són capaços de fer?”
aquests personatges amb cos inflable d’hipopòtam atrapa el públic i certament
també el relat (hi ha camp per a més), però l’hipnotisme del gest li juga a
favor i supleix l’espera explícita d’argument fins que, tot d’una, arriba el
gir. En aquest sentit, l’espectacle té connexions amb els ‘Gonflés’ de Didier
Théron que vam veure el passat Sismògraf d’Olot, però aconsegueix estirar-se
una mica més enllà.
Un atreviment de la companyia per a tots els
públics Zum-Zum Teatre, que s’ha llençat per primera vegada al format carrer (i
per la porta gran: a FiraTàrrega!), allunyant-se d’una zona de confort més que
consolidada després de gairebé 25 anys damunt els escenaris amb reconeguts
títols al sector com ‘La camisa de l’home feliç’ o el més recent ‘La gallina dels ous d’or’, que acaba de celebrar el bolo
200 d’ençà de l’estrena a la Fira de Titelles de Lleida del 2017.
Alhora, la companyia lleidatana ha posat un
primer peu a la disciplina de la dansa de la mà d’algú que en coneix bé els
secrets –especialment quan pren l’espai públic–, Quim Bigas. L’espectacle
desprèn l’energia, reivindicació i llibertat que impregna aquest coreògraf (amb
‘Molar’ no calen més exemples), així com la sensibilitat, creativitat i tracte
intel·ligent cap als més petits amb abast per a tots els públics –les dues
voltes de pensament que exigeix la peça ho avalen– segell de Zum-Zum.
Per cert, el muntatge acaba de guanyar el Premi
a la millor estrena d’arts de carrer de FiraTàrrega i la setmana que ve ja se’n
va al TNT (Terrassa Noves Tendències).
