Hippos

Teatre | Dansa

informació obra



Direcció:
Quim Bigas
Intèrprets:
Albert Garcia, Jordi Gilabert, Maria Mora, Carla Tovias , Akira Yoshida
Composició musical:
Clara Aguilar
So:
Clara Aguilar
Producció:
Zum-Zum Teatre
Vestuari:
Olga Cuito
Autor:
Akira Yoshida
Sinopsi:

En un món on conviuen quotidianament els animals i les persones, ens acostem a uns hipopòtams que agafen el camí del mig. Són persones disfressades i mimetitzades en l'animal que porten a sobre o bé hipopòtams que es busquen dins els individus que hi posen el cos? Acompanyem aquests hipopòtams en un recorregut físic que podria ser una faula, una metàfora, la reflexió preliminar per a una tesi doctoral sobre la humanitat i l'animalitat o bé, senzillament, una proposta per a tots els públics de la qual podem formar part.

Finalista a la categoria d'arts de carrer dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: Hippos

22/09/2018

Som prou el que som?

per Núria Cañamares

Tres hipopòtams al mig de la plaça. Són de color blau cel, porten mitjons blau fosc i van ben calçats amb sabatilles esportives blanques. Expectació. Què faran?

Posar-se a ballar! Més contingudament o desbocats, experimenten amb el cos trobant el plaer del moviment, de l’expressió corporal, que és també l’expressió del ser i l’estat d’ànim.

I amb girs, salts i fins i tot una coreo, mouen l’esquelet de peus a orelles (sí, també, fixeu-vos-hi) deixant fora de dubtes que són enrotllats, que estan en forma i que, malgrat ser pesos pesants i de pota curta, no tenen limitacions.

Perquè la dansa –i moltes més coses de les que creiem– no les té. Som nosaltres que les hi posem. Potser, sota una certesa establerta, s’hi amaga una realitat encara desconeguda plena d’altres possibilitats. És, el que sembla? Deixem prou ser? Som prou el que som?

Per aquí va el missatge d’aquesta peça que no supera els 30 minuts i diverteix a tothom. La música s’enganxa i encomana les ganes de seguir-ne el ritme i/o ballar. L’interès pel “què són capaços de fer?” aquests personatges amb cos inflable d’hipopòtam atrapa el públic i certament també el relat (hi ha camp per a més), però l’hipnotisme del gest li juga a favor i supleix l’espera explícita d’argument fins que, tot d’una, arriba el gir. En aquest sentit, l’espectacle té connexions amb els ‘Gonflés’ de Didier Théron que vam veure el passat Sismògraf d’Olot, però aconsegueix estirar-se una mica més enllà.

Un atreviment de la companyia per a tots els públics Zum-Zum Teatre, que s’ha llençat per primera vegada al format carrer (i per la porta gran: a FiraTàrrega!), allunyant-se d’una zona de confort més que consolidada després de gairebé 25 anys damunt els escenaris amb reconeguts títols al sector com ‘La camisa de l’home feliç’ o el més recent ‘La gallina dels ous d’or’, que acaba de celebrar el bolo 200 d’ençà de l’estrena a la Fira de Titelles de Lleida del 2017.

Alhora, la companyia lleidatana ha posat un primer peu a la disciplina de la dansa de la mà d’algú que en coneix bé els secrets –especialment quan pren l’espai públic–, Quim Bigas. L’espectacle desprèn l’energia, reivindicació i llibertat que impregna aquest coreògraf (amb ‘Molar’ no calen més exemples), així com la sensibilitat, creativitat i tracte intel·ligent cap als més petits amb abast per a tots els públics –les dues voltes de pensament que exigeix la peça ho avalen– segell de Zum-Zum.

Per cert, el muntatge acaba de guanyar el Premi a la millor estrena d’arts de carrer de FiraTàrrega i la setmana que ve ja se’n va al TNT (Terrassa Noves Tendències).