hISTÒRIA

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Miquel Gelabert, Vicky Luengo, Pau Roca/Enric Cambray
Escenografia:
Paula Bosch
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Ignasi Bosch
Assesoria de moviment:
Patrícia Bargalló
Composició musical:
Pablo Miranda
Ajudantia de direcció:
Isis Martín , Patrícia Bargalló
Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Carol López
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d’una història més humana.

Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia, que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells.

Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres?

Jan Vilanova Claudín, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Crítica: hISTÒRIA

30/01/2017

Més enllà de l’anècdota

per Iolanda G. Madariaga

Ens trobem davant d’un text interessant i un xic estrany, un text que entrecreua dues històries; l’una basada en un fet fefaentment real: l’afusellament de Marc Bloch junt a vint-i-nou camarades de la resistència francesa antinazi, el 16 de juny de 1944. L’altra, una breu història d’amor entre un jove estudiant d’història i la filla del seu professor a la Barcelona d’avui. L’interès però no rau en l’anècdota, sinó en el complex teixit entre la causalitat i la casualitat, que -per bé que pot semblar un desafortunat joc de paraules- té molt a veure amb el títol de l’espectacle. Més enllà de l’anècdota, hi ha una reflexió sobre què és i per a què serveix la Història, mentre som testimonis de com es pot introduir, sense ser convidada, la ficció dins el relat històric. I, malgrat la densitat del plantejament, l’espectacle és clar, diàfan i directe: acaba homenatjant la figura de Marc Bloch, al temps que assistim a una tendre i alhora amarga història d’amors -el dels dos joves i també el d’aquests en relació al pare/professor Vinyes. Els recursos escènics són senzills però molt ben jugats. El director Pau Roca (actor també en aquesta funció) ha treballat en estreta col·laboració amb Jan Vilanova Claudín la seva segona obra en solitari per a Sixto Paz Produccions. Hi ha també el pulcre i intens treball de Víctor Pí com a professor Vinyes (Miquel Gelabert en l’estrena del Grec) i el torrent potent i fresc de Vicky Luengo.


Trivial