hISTÒRIA

informació obra



Intèrprets:
Miquel Gelabert, Vicky Luengo, Pau Roca/Enric Cambray
Escenografia:
Paula Bosch
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Ignasi Bosch
Assesor de moviment:
Patrícia Bargalló
Composició musical:
Pablo Miranda
Ajudant de direcció:
Isis Martín , Patrícia Bargalló
Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Carol López
Autor:
Carol López
Sinopsi:

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d’una història més humana.

Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia, que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells.

Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres?

Jan Vilanova Claudín, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Crítica: hISTÒRIA

05/02/2016

'hISTÓRIA', la recerca de la veritat

per César López Rosell

Ambiciós comiat de la companyia Sixto Paz de la Beckett, abans del definitiu trasllat de la sala a la seva nova seu del Poblenou. Després d'estrenar a l'espai d'Alegre de Dalt tres espectacles entre el 2013 i el 2015 -'Si existeix encara no ho he online trobat 'i les reeixides' Pulmons 'i' El efecte'-, la companyia torna a deixar l'empremta de la seva segell amb 'hISTÒRIA', de Jan Vilanova Claudín. Serà l'últim muntatge a l'espai de Gràcia, abans d'abordar un cicle de lectures dramatitzades dels espectacles més emblemàtics de la trajectòria d'aquest influent centre dramàtic.

La formació de l'autor, format a l'ESCAC i a punt d'arribar al grau en Història a la Universitat de Barcelona (UB) a més de ser membre actiu de Sixto Paz des de la seva creació, ha estat determinant a l'hora d'escriure aquest relat que barreja amb encert el llenguatge escènic i el cinematogràfic amb el rerefons de l'homenatge a la funció de l'historiador i a la forma d'entendre i viure la història. Per això el punt de partida és el del record a la figura de Marc Bloch, historiador caracteritzat per analitzar els fets del passat des de la vessant més humana i executat al juny de 1944 en un descampat prop de Lió per la Gestapo al costat de otros30 resistents antinazis . L'èpica de la narració d'aquesta mort, escrita per un antic resistent que no era al lloc dels fets, planteja interrogants sobre la veracitat de la seva versió. És cert que Bloch va cridar "Viu la France!" abans de caure abatut o simplement se li va adjudicar aquesta frase per fer més gran la seva llegenda? Un jove estudiant, 71 anys després, busca resposta a aquesta i altres preguntes en un detectivesc treball alhora que coneix i s'enamora de la rebel filla del seu escèptic professor d'història.

El relat es desenvolupa en dos diferents nivells que es relacionen entre si: el de la rememoració del final de Bloch i els fets del present. Les imatges projectades en una pantalla i la ben utilitzada tècnica del 'flashback' ajuden a traslladar els protagonistes d'un temps a un altre. Pau Roca, l'inoblidable Soleràs d' 'Incerta glòria', dirigeix ​​amb gran sensibilitat el muntatge i encarna amb encant a l'estudiant, mentre Miquel Gelabert es desdobla en el sempre creïble personatge del professor i el de Bloch.

Vicky Luengo està que se surt. Supèrbia tant en les seves transformacions d'adolescent, amb gestos i dicció filigranescas, com en la d'aquesta filla que busca permanentment al pare. La inesperada confessió final d'aquest és un altre dels atractius d'una peça que incideix en la recerca de la veritat i la comprensió dels fets històrics.


Trivial