hISTÒRIA

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Miquel Gelabert, Vicky Luengo, Pau Roca/Enric Cambray
Escenografia:
Paula Bosch
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Ignasi Bosch
Assesoria de moviment:
Patrícia Bargalló
Composició musical:
Pablo Miranda
Ajudantia de direcció:
Isis Martín , Patrícia Bargalló
Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Carol López
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d’una història més humana.

Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia, que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells.

Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres?

Jan Vilanova Claudín, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Crítica: hISTÒRIA

07/02/2016

Precisa puntada sobre la historia de sobras conocida

per Elisa Díez

(...) Sixto Paz ha escogido una historia de historias, con el contexto de una investigación acerca de la muerte de Marc Bloch a cargo de los nazis el 16 de junio de 1944 se van entretejiendo en la época actual diferentes historias: amistad, amor, admiración, sueños, mientras se reconstruyen de varias maneras los hechos de 1944.

Quizás algunos estén cansados de hablar oír de la Segunda Guerra Mundial y de los nazis. Hay mil historias sobre el tema, mil maneras diferentes de explicarlas, pero la forma de exponer los hechos de la dramaturgia de Jan Vilanova llega, y toca y consigue que mantengas la atención, hasta el último momento, hasta el estallido final. 

La iluminación de Ignasi Bosch y el espacio de Paula Bosch se vuelven imprescindibles en la segunda parte. Quizás fuese cosa mía pero veía una clara influencia de Àlex Rigola, ciertas notas de puesta en escena de Incierta Glòria, donde Pau Roca estuvo presente al final de la temporada pasada en la Sala Petita del TNC. Si no lo es, perdonad el atrevimiento de pensarlo, simplemente con la vuelta de tuerca al guión, una se queda helada en la silla por la sorpresa. (...)

Trivial