hISTÒRIA

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Miquel Gelabert, Vicky Luengo, Pau Roca/Enric Cambray
Escenografia:
Paula Bosch
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Ignasi Bosch
Assesoria de moviment:
Patrícia Bargalló
Composició musical:
Pablo Miranda
Ajudantia de direcció:
Isis Martín , Patrícia Bargalló
Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Carol López
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d’una història més humana.

Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia, que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells.

Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres?

Jan Vilanova Claudín, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Crítica: hISTÒRIA

22/01/2017

La noia del país del nord

per Francesc Massip

Jan Vilanova Claudín és un autor que caldrà seguir amb atenció. En breu presentarà Dybbuk a la Beckett i tot apunta que crearà una expectació semblant a la que ha generat hISTÒRIA, on traça amb bon pols el sentit últim del concepte històric definit per Marc Bloch, l'historiador compromès, fundador de l'escola dels Annales, que va ser torturat i afusellat pels nazis a la França ocupada, després de ser apartat de la seva càtedra a la Sorbona pel govern de Vichy. Era jueu, és clar... La posada en escena, sòbria i lineal, destaca la interpretació vívida i versemblant de Vicky Luengo, la filla conflictiva d'un actual professor d'història que segueix les traces del pensament de Bloch i que defensa amb veritat Víctor Pi. Jutjar no és comesa de la història, ans comprendre. Conèixer i situar el que ha passat, sens dubte per ajudar-nos a entendre el present, sense prejudicis. Diàlegs potents, que es trenen amb fluïdesa i intensa emoció.

Trivial