hISTÒRIA

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Miquel Gelabert, Vicky Luengo, Pau Roca/Enric Cambray
Escenografia:
Paula Bosch
Vestuari:
Silvia Delagneau
Il·luminació:
Ignasi Bosch
Assesoria de moviment:
Patrícia Bargalló
Composició musical:
Pablo Miranda
Ajudantia de direcció:
Isis Martín , Patrícia Bargalló
Producció:
Sixto Paz Produccions
Direcció:
Carol López
Autoria:
Carol López
Sinopsi:

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre aquell grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té quasi seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle XX, defensor d’una història més humana.

Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia, que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells.

Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres?

Jan Vilanova Claudín, finalista en la categoria de text. Premis de la Crítica 2016

Crítica: hISTÒRIA

23/01/2016

Aparentment, una història petita per trufar una d'heroica

per Jordi Bordes

Una obra, altra vegada, carregada de bones intencions i bons resultat interpretatiu i escènic. Molt recomanable per a un ampli geup de públic. Enganxa perquè sap combinar molt bé la part històrica i que provoca una rebelió entree el públic. És honest perquè qüetiona la necessitat de fer més heroic un crim que, de fet, és conseqüència d'una actitud vital lloable. És emocionant perque aquestes escenes de fotos esgrogueïdes, es tensen amb una trama ben simple presnt. Simple però de fort impacte. Un mestre que enamora els alumnes del màster. Una filla que se sent oblidada del pare, sempre entre llibres, i que decideix viure al 110%, sovint equicvocant-se contínuament. I un alumne, que perd el cap per la intensitat de la filla i per la saviesa del pare. Podria ser el pont si fos una comèdia romàntica. Però la voluntat d'aquests hISTÒRIA n'és una altra, ben diferent i molt ben enfocada.

Sixto Paz acomiada la Beckett de Gràcia amb aquest muntatge que té una mirada contraposada a les seves anteriors en aquesta sala. Si existeix encara no ho he trobat era un clam a favor de l'ecologia obviant la família. Pulmons era un clam, entre divertit i tràgic a la voluntat biològica de procrear. L'efecte una denúncia delperill de practicar fàrmacs en persones. Ara no és tant evident la denúncia (més enllà d ela memòria històrica) perquè la seva voluntat és  qüestionar la bondat de la història. Exigir que l'èpica no embruti els fets verídics, potser petits però presos en consciència.

Trivial