Històries d'Istanbul

informació obra



Traducció:
Carles Batlle
Intèrprets:
Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer, Elena Fortuny
Composició musical:
Nuu
Escenografia:
Adrià Pinar
Ajudant de direcció:
Andreu Martínez
Producció:
Carles Manrique, Velvet Events
Companyia:
Cia. Ignífuga
Direcció:
Pau Masaló
Autor:
Concha Milla
Dramatúrgia:
Concha Milla
Sinopsi:

El muntatge es basa en l'obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d'Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d'art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge mostra un mosaic de personatges que ens parlen d'ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta. Aquest lloc és Istanbul, una ciutat on es barregen i s'enfronten maneres diverses d'entendre la política, la religió, la tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui més que mai és una ciutat on s'agrupen milions d'anhels en trànsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, són retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació. Una agitació i una sensibilitat que queda reflectida i es fa palesa a través del testimoni d’aquests dotze personatges. L'espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, dedicat a donar un aire personal i electrònic a tota la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani. 

Crítica: Històries d'Istanbul

16/05/2018

Ennuegar-se en el No-temps a Istanbul

per Jordi Bordes

Yeşim Özsoy construeix una trama de dues famílies antagòniques a Istanbul. És la seva manera de plasmar els pensaments que ha de conviure (o que s'enfronten) en una mateixa ciutat, de llarga tradició cultural. Tot i l'arrencada d'un poema preciós a sis veus que va desgranant la ciutat melancòlica que tant agradable pot ser per al turisme o el passavolant, l'actriu i dramaturga planteja una situació molt més quotidiana. Els planys d'una capital que no sap com sortir-se d'una situació política que viatja de l'europeisme a l'islamisme, a la frontera d'Europa. 

La producció pateix en aquesta dimensió del No-Temps. tot s'acumula i s'entrecreua. Cal dotar-li d'un codi mínim perquè l'espectador trobi la fórmula a entendre a quina trama correspon cada escena. Si no, es converteix en un garbuix que només aporta caos  i col·lapse. En aquest sentit, una peça hipnòtica com la que va crear Pablo Messiez i els de la Kompanyia Lliure demostra la capacitat de coexistir trames de diferents temps en un mateix espai (un pis d'una àvia) fent-ho ben entenedor per a l'espectador (El temps que estiguem junts).

No ajuda gaire tampoc que els personatges respirin tòpics (com el pare exmilitar autiriati i la dona convertida a l'Islam; la professora defensora de la Pàtria o el marit que s'ha reciclat en inspector voluntari de bones costums). La diferència és generacional. Perquè hi ha joves que decidiran escapar-se d'aquest país; altres provaran d'enfonsar-se en el consumisme més estèril; o passaran a ser-ne uns radicals denunciant-ho amb el seu nofuture punk; o, per contra, decidiran viure el seu amor romàntic (abduint-se de la resta, sense provar de modificar res del seu entorn, carregat d'anemaces i injustícies).

No s'acaba d'entendre perquè el Lliure ha inclòs aquesta obra estrenada al Grec passat en el cicle NOSaltres, quan hi ha molts altres títols més adequats per parlar dels refugiats com ara El metge de Lampedusa (que també han programat aquest curs) o altres com El color de la llum (amb fotoperiodistes a conflictes com el de Síria) o Mos maiorum, sobre l'emigració del Sud del Mediterrani. Fins i tot, es podria haver comptat amb l'experiència inclusiva de Mur que trenca, des del circ i l'humor, la distància física i mental que diferencia les persones (per les raons que siguin, també les de pertànyer a un país o un altre).