Històries d'Istanbul

informació obra



Traducció:
Carles Batlle
Intèrprets:
Mercè Arànega, Jordi Martínez, Carles Gilabert, Magda Puig, Francesc Ferrer, Elena Fortuny
Composició musical:
Nuu
Escenografia:
Adrià Pinar
Ajudant de direcció:
Andreu Martínez
Producció:
Carles Manrique, Velvet Events
Companyia:
Cia. Ignífuga
Direcció:
Pau Masaló
Autor:
Concha Milla
Dramatúrgia:
Concha Milla
Sinopsi:

El muntatge es basa en l'obra de Yesim Özsoy, actriu, directora i dramaturga turca que és fundadora i directora artística del Galata Perform d'Istanbul. Partint dels meddahlik, una forma d'art dramàtic turc que interpretava un únic actor i prenent com a estructura un ritme de la música clàssica otomana, el ritme aksak, el muntatge mostra un mosaic de personatges que ens parlen d'ells mateixos, del lloc on viuen i el que això comporta. Aquest lloc és Istanbul, una ciutat on es barregen i s'enfronten maneres diverses d'entendre la política, la religió, la tradició, l’amor, el patriotisme i en definitiva la vida. Avui més que mai és una ciutat on s'agrupen milions d'anhels en trànsit, molts dels quals, com els dels nostres personatges, són retinguts per raons diverses. Una ciutat decisiva per obrir o tancar les portes d’Europa tant per als qui n’entren com per als qui en surten. Istanbul esdevé així un territori en ebullició dins d’un estat en perpètua agitació. Una agitació i una sensibilitat que queda reflectida i es fa palesa a través del testimoni d’aquests dotze personatges. L'espai sonor va a càrrec del Grup de Música Nuu, dedicat a donar un aire personal i electrònic a tota la música de l’espectacle, tant la de caràcter tradicional com la de caràcter més contemporani. 

Crítica: Històries d'Istanbul

29/05/2018

Un mar en calma lleno de contradicciones

per Elisa Díez

(...)

Uno de los puntos fuertes de la dramaturgia es el papel de la mujer en las sociedades tan marcadamente patriarcales como las de algunos países árabes, donde poco a poco se van quitando la venda de los ojos, como es el caso de uno de los personajes de Aida Oset que se rebela contra los dictámenes de su padre, como cualquier adolescente.

La puesta en escena apuesta por un escenario casi vacío, con una mesa, sillas y un armario bajo, presidido por una pantalla donde irán pasando diferentes paisajes. Poco más se necesita para un espectáculo cuyo gran poder reside en la palabra

Una de las consecuencias más visibles, de poner el foco en la carga narrativa, quizás sea la falta de matices en algunas interpretaciones, aunque la obra de entrada parece no ofrecer muchos instantes para el lucimiento del actor. Hay algunas escenas que la suma de puesta en escena y movimiento capturan el interés del espectador como el juego con el agua y la ropa de Carles Gilabert. Quizás la escena más visualmente más poderosa de toda la pieza.

Històries d'Instanbul nos hace viajar hacia esa Turquía que se debate entre la tradición y la modernidad, entre oriente y occidente. Piezas de un puzzle que cuesta de encajar, una metáfora en el que el montaje también cae por momentos. Las palabras no siempre tienen la fuerza para mover un océano. De momento, nuestro mar permanece quieto y en calma, pero lleno de miradas diferentes.