Idiota

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Anna Sahun
Autoria:
Hausson, Jonas Hassen Khemiri
Direcció:
Hermann Bonnín, Adrian Devant
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Irantzazu Ortiz
Ajudantia de direcció:
Marc Angelat
Sinopsi:

Un home es presenta a unes molt ben remunerades proves psicològiques. Formen part d'un misteriós experiment que una important fundació està desenvolupant. El que l'home creu que serà una manera fàcil i senzilla d'aconseguir els diners que necessita per resoldre els seus problemes econòmics, es convertirà en una autèntica trampa tant física com psicològica. Una atractiva psicòloga el posarà a prova duent-lo a reaccions totalment insospitades per ell. Només concentrant-se serà capaç de sortir-se'n. Si no ho aconsegueix, el final serà fatal.

Crítica: Idiota

26/04/2015

Humor negre sota pressió

per Christian Machio

Segurament al cap de pocs minuts d’haver començat la funció d’Idiota, de Jordi Casanovas, molts espectadors establiran alguna connexió més o menys encertada amb El Mètode Grönholm (2003) o, encara més, amb Paraules Encadenades (1995).

Acceptem aquest fet com a inevitable en tant que som davant d’un exercici teatral galceranià, on els personatges juguen al mateix temps que ho fa l’espectador. Però acceptem també que quan Galceran va tenir el seu èxit més internacional ja feia anys i panys que aquesta combinació de thriller, terror, humor negre i joc de lògica pujava als escenaris, sobretot anglosaxons. I a casa nostra el propi Jordi Casanovas en té antecedents d’èxit com Un home amb ulleres de pasta (2010) o Les millors ocasions (2002).

No obstant, a Idiota no som davant d’un “whodunit” (el Cluedo de tota la vida) sinó d’un “mind bender”, una posada a prova de la nostra capacitat de raonament i ús de la lògica de les que, com ens acostuma a passar sovint, traiem el millor partit quan som sota pressió. Una pressió extrema en el cas del protagonista.

Ramom Madaula interpreta un pare de família propietari d’un ruïnós bar karaoke, que accepta sotmetre’s a unes proves psicològiques a canvi d’un maletí amb els diners suficients per resoldre la seva vida i la dels de casa. I amb això n’hi ha prou i de sobres per construir un artefacte sense fissures que dignifica el teatre de gènere sense necessitat de pedants justificacions. Hi ha missatge, sí. Però no embafa i, de fet, s’integra al joc amb picades d’ullet intencionadament òbvies.

Casanovas és implacable en el diàleg. Rèpliques precises de ritme àgil. De seguida anem per feina, sense floritures ni prolegòmens. I el públic queda enganxat amb una brillant arrencada de pura comèdia, on tant Madaula com Anna Sahun, la psicòloga al càrrec de la prova, demostren una química imprescindible per arribar a la meta sense caure al pou, augmentant la tensió i la negror del joc a mesura que la fitxa avança caselles. La gent deixa de riure en sec i Casanovas ens porta per allà on vol. I deixin-se portar perquè el guia es coneix molt bé el camí.


Trivial