Idiota

informació obra



Intèrprets:
Anna Sahun
Autoria:
Hausson, Jonas Hassen Khemiri
Direcció:
Hermann Bonnín, Adrian Devant
Il·luminació:
David Bofarull
Vestuari:
Irantzazu Ortiz
Ajudantia de direcció:
Marc Angelat
Sinopsi:

Un home es presenta a unes molt ben remunerades proves psicològiques. Formen part d'un misteriós experiment que una important fundació està desenvolupant. El que l'home creu que serà una manera fàcil i senzilla d'aconseguir els diners que necessita per resoldre els seus problemes econòmics, es convertirà en una autèntica trampa tant física com psicològica. Una atractiva psicòloga el posarà a prova duent-lo a reaccions totalment insospitades per ell. Només concentrant-se serà capaç de sortir-se'n. Si no ho aconsegueix, el final serà fatal.

Crítica: Idiota

04/11/2015

Fins on podem arribar?

per Núria Cañamares

Sempre, sempre, sempre, s’ha de llegir bé un contracte (lletra petita inclosa!). Si no, poden viure’s tràngols com els que pateix el protagonista d’‘Idiota’, un home naïf que confia resoldre els seus deutes amb la grata remuneració d’un experiment psicològic. Però el que inicialment sembla una ganga acaba convertint-se en tota una tortura que el sobrepassa. Arriba al límit.

Com funciona la nostra ment? Fins on som capaços d’aguantar? Vendríem els nostres valors per diners? Tot és lícit al servei de la ciència? Són moltes les qüestions que l’autor i director Jordi Casanovas llença a l’escenari, fent còmplice el públic d’aquesta recargolada investigació que pot tenir conseqüències desastroses.

L’espectador es posa a la pell del personatge, responent els diferents enigmes des de la tranquil·litat de la butaca, però afligint-se quan les coses van maldades, ja que també li podrien haver anat a ell així d’errar en la solució. Empatitza i evoluciona amb l’home, que ho fa més per necessitat que per voluntat.

L’obra concentra la seva força en el diàleg que estableixen la psicòloga i el “subjecte observat”, una dramatúrgia que desborda intel·ligència i reflexió sobre la base de la comèdia negra i de suspens. La combinació és magnètica i la brillant interpretació de Ramon Madaula i Anna Sahun fa rutllar l’acció a tota marxa. Gestos, paraules i reaccions s’amotllen a la tensió creixent, reforçada per l’audiovisual i culminada en diversos pics de gran efectisme. No obstant aquesta intensitat, i tot i amb explosió final, l’últim minut es desinfla una mica. Venint d’on veníem les expectatives del desenllaç eren molt altes.

Tret d’aquest detall, certa exageració en l’abast de les proves i el discutible clixé de la psicòloga alemanya (que no “alemana”, com es diu a escena!), la trama està excel·lentment travada i té molts números per fer mereixedor Casanovas del proper Butaca al millor text teatral (n’és un dels cinc nominats).


Trivial