Il n'est pas encore minuit

Circ

informació obra


Producció:
EPPGHV-Parc de La Villette, L’Equinoxe - Scène Nationale de Châteauroux, MC2 Grenoble, L’Hippodrome, Scène Nationale de Douai, Tandem Douai-Arras, L’Onde - Théâtre de Vélizy-Villacoublay, La Verrerie d’Alès, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Le Phénix-Scène Nationale de Valenciennes, EPCC Le Quai - Angers, Pôle Cirque Méditerranée, Le Phénix, Scène Nationale d’Orléans, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Théâtre Brétigny, Grec 2015 Festival Barcelona, Teatralnet Produccions
Il·luminació:
Vincent Millet
Vestuari:
Nadia Léon
Intèrprets:
Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Airelle Caen, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernandez, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Romain Guimard, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre, Zinzi Oegema
Traducció:
David Pintó
Adaptació:
David Pintó
Sinopsi:


La Compagnie XY va ser un dels grans descobriments del públic barceloní que, durant el Grec 2012, va quedar meravellat per la tècnica exquisida i la dimensió poètica de les seves torres humanes. Amb l’aplaudiment del públic i la crítica a la butxaca, aquests artistes francesos que semblen inspirar-se en l’univers dels castellers tornen a la ciutat amb un espectacle nou. I aquest cop ens presenten una aventura col·lectiva en què exploren la relació entre l’individu i el grup. Ho fan a partir d’un llenguatge físic específic, unes acrobàcies que «parlen» i basteixen per si mateixes un discurs narratiu capaç d’expressar idees i conceptes. Tot pren la forma d’un gran joc en el qual les formes es componen i es recomponen com en una pintura en moviment. És la creació col·lectiva d’un grup de 22 acròbates amb qui, en aquesta ocasió, col·labora el ballarí i coreògraf Loïc Touzé. A més de les acrobàcies, en l’espectacle la dansa, més concretament el lindy hop, té un paper especial lligant individus i generacions i convertint-se en un punt de trobada col·lectiva que, alhora, deixa espai a la improvisació individual.

Crítica: Il n'est pas encore minuit

01/08/2015

Captivador fluir d'acrobàcies

per Víctor Giralt

Una de les evidències de la crisi és que, en un festival com el Grec, les grans produccions es puguin comptar amb els dits de les dues mans. No és qüestió de vida o mort, perquè, fet i fet, algunes de les produccions més elogiades d’aquest Grec de 2015 són muntatges petits, de baix pressupost.

Dels muntatges més ambiciosos que s’han pogut veure s’endu la palma ‘Il n’est pas encore minuit’, de la companyia francesa XY. Que França és un dels països que més seriosament es pren això del circ ja ho sabíem, però aquest muntatge és una bufetada a la cara dels qui encara ho dubtaven. 22 acròbates treballant durant més d’un any en la creació conjunta d’un espectacle d’una hora i deu minuts...que  lluny som encara.

Quan es parla de circ de sala, d’espectacle que pretén transcendir l’ enfilat de seqüències del ‘més difícil encara’, sovint hi ha més voluntat que altra cosa. No és el cas d’ ‘Il n’est pas encore minuit’. A partir d’un tema històric de l’ humanisme, la  tensió entre els interessos individuals i els de grup (tòpic recurrent, d’altra banda, en la companyia XY), s’ erigeix un retaule d’acrobàcies coreografiades  d’una potència enlluernadora.  La dificultat dels exercicis és extrema, però es converteix en anecdòtica perquè està posada al servei d’un fluir de moviments d’enorme plasticitat, que alhora commou. Dansa ? Circ ? Sigui el que sigui, imperdible.  L’espectacle, tercer de la companyia, confirma XY en l’elit del circ contemporani.