Il n'est pas encore minuit

Circ

informació obra


Producció:
EPPGHV-Parc de La Villette, L’Equinoxe - Scène Nationale de Châteauroux, MC2 Grenoble, L’Hippodrome, Scène Nationale de Douai, Tandem Douai-Arras, L’Onde - Théâtre de Vélizy-Villacoublay, La Verrerie d’Alès, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Le Phénix-Scène Nationale de Valenciennes, EPCC Le Quai - Angers, Pôle Cirque Méditerranée, Le Phénix, Scène Nationale d’Orléans, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Théâtre Brétigny, Grec 2015 Festival Barcelona, Teatralnet Produccions
Il·luminació:
Vincent Millet
Vestuari:
Nadia Léon
Intèrprets:
Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Airelle Caen, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernandez, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Romain Guimard, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre, Zinzi Oegema
Traducció:
David Pintó
Adaptació:
David Pintó
Sinopsi:


La Compagnie XY va ser un dels grans descobriments del públic barceloní que, durant el Grec 2012, va quedar meravellat per la tècnica exquisida i la dimensió poètica de les seves torres humanes. Amb l’aplaudiment del públic i la crítica a la butxaca, aquests artistes francesos que semblen inspirar-se en l’univers dels castellers tornen a la ciutat amb un espectacle nou. I aquest cop ens presenten una aventura col·lectiva en què exploren la relació entre l’individu i el grup. Ho fan a partir d’un llenguatge físic específic, unes acrobàcies que «parlen» i basteixen per si mateixes un discurs narratiu capaç d’expressar idees i conceptes. Tot pren la forma d’un gran joc en el qual les formes es componen i es recomponen com en una pintura en moviment. És la creació col·lectiva d’un grup de 22 acròbates amb qui, en aquesta ocasió, col·labora el ballarí i coreògraf Loïc Touzé. A més de les acrobàcies, en l’espectacle la dansa, més concretament el lindy hop, té un paper especial lligant individus i generacions i convertint-se en un punt de trobada col·lectiva que, alhora, deixa espai a la improvisació individual.

Crítica: Il n'est pas encore minuit

29/07/2015

Maravillosas acrobacias que te dejan boquiabierto

per Elisa Díez

Preciosista noche la que disfrutamos el lunes, y otros el martes, al Anfiteatro Grec. El circo acrobático de la compañía XY que dejó maravillados a toda una platea que se lo agradeció puesta en pie durante un buen rato. El escenario era el más adecuado para hacer brillar sus ya conocidos castillos humanos, al más puro estilo catalán de castellers. Pilares humanos que no se conforman con montar sino que adornan con acrobacias imposibles que dejaron boquiabierto a más de uno.

Il n'est pas encore minuit... habla del grupo, de la masa, del colectivo confrontándolo con el individuo. Comenzando por una pelea dancística inicial para formar el grupo y seguir construyendo y derribando pilares, grupos para cuestionarse las nociones de trabajo, solidaridad, esfuerzo, rigor y juego, mucho juego. No sólo de circo bebe la pieza sino que la danza también adquiere un protagonismo relevante, bien sea en formato contemporáneo (como en la "pelea" inicial) o bailando el lindy hop, un baile social de los años 20, previo al rock&roll y que no entiende de individualidades, sino que no hay lindy hop sino hay grupo.

El ritmo, la flexibilidad de los cuerpos e incluso la humanidad, porque el vivo y en directo a veces provoca que no todo salga como el guión dicta enamoran. El circo es al humor, lo que el humor es al circo, es decir, imprescindible y en Il n'est pas encore minuit... es visible y ablanda la transición entre aquellos momentos en los que el corazón se te encoge tras un doble mortal, por ejemplo. (...)