Il n'est pas encore minuit

informació obra



Producció:
EPPGHV-Parc de La Villette, L’Equinoxe - Scène Nationale de Châteauroux, MC2 Grenoble, L’Hippodrome, Scène Nationale de Douai, Tandem Douai-Arras, L’Onde - Théâtre de Vélizy-Villacoublay, La Verrerie d’Alès, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Le Phénix-Scène Nationale de Valenciennes, EPCC Le Quai - Angers, Pôle Cirque Méditerranée, Le Phénix, Scène Nationale d’Orléans, Pôle National Cirque Languedoc-Roussillon, Théâtre Brétigny, Grec 2015 Festival Barcelona, Teatralnet Produccions
Il·luminació:
Vincent Millet
Vestuari:
Nadia Léon
Intèrprets:
Abdeliazide Senhadji, Amaia Valle, Andrés Somoza, Airelle Caen, Alice Noel, Ann-Katrin Jornot, Antoine Thirion, Aurore Liotard, Charlie Vergnaud, David Badia Hernandez, David Coll Povedano, Denis Dulon, Emmanuel Dariès, Evertjan Mercier, Guillaume Sendron, Gwendal Beylier, Jérôme Hugo, Mohamed Bouseta, Romain Guimard, Thomas Samacoïts, Thibaut Berthias, Xavier Lavabre, Zinzi Oegema
Traducció:
David Pintó
Adaptació:
David Pintó
Sinopsi:


La Compagnie XY va ser un dels grans descobriments del públic barceloní que, durant el Grec 2012, va quedar meravellat per la tècnica exquisida i la dimensió poètica de les seves torres humanes. Amb l’aplaudiment del públic i la crítica a la butxaca, aquests artistes francesos que semblen inspirar-se en l’univers dels castellers tornen a la ciutat amb un espectacle nou. I aquest cop ens presenten una aventura col·lectiva en què exploren la relació entre l’individu i el grup. Ho fan a partir d’un llenguatge físic específic, unes acrobàcies que «parlen» i basteixen per si mateixes un discurs narratiu capaç d’expressar idees i conceptes. Tot pren la forma d’un gran joc en el qual les formes es componen i es recomponen com en una pintura en moviment. És la creació col·lectiva d’un grup de 22 acròbates amb qui, en aquesta ocasió, col·labora el ballarí i coreògraf Loïc Touzé. A més de les acrobàcies, en l’espectacle la dansa, més concretament el lindy hop, té un paper especial lligant individus i generacions i convertint-se en un punt de trobada col·lectiva que, alhora, deixa espai a la improvisació individual.

Crítica: Il n'est pas encore minuit

28/07/2015

La cosa social

per Jordi Sora

Aquest circ que es mou a ritme de “lyndi hop” enmig de la pista és la comunitat. S'apleguen, esforçats, per construir grans fites acrobàtiques; com permeten l'expressió de la individualitat personal. Així ha estat sempre aquest ball popular als EEUU, patrimoni de generacions, i que el coreògraf Loic Touzé-Oro ha concretat per a la companyia en un parell de moments de l'espectacle perquè resultés vistós, atrevit i significatiu. Sobre la base d'uns passos preestablerts, les improvisacions més gestuals que no pas del moviment imposen dibuixos específics de les parelles que el ballen i contribueix a reforçar el missatge d'aquesta peça de circ contemporani: junts anem més lluny!

La Compagnie XY ha tornat a meravellar així el públic barceloní. I fins i tot s'atreveix amb una proclama política, llegida al final de l'obra per un dels artistes catalans, per recordar-nos que cultura i societat són un mateix concepte, drets universals: el de la convivència en la singularitat; el de l'accés a la cultura, com a forma de manifestació del fet comunitari.

Per això se saluden entre ells, aquests artistes de circ. I es fan reverències i agraeixen la feina de l'altre. Perquè han posat en les seves mans la pròpia seguretat, perquè han confiat el més preuat que tenen mentre executen salts, construeixen torres humanes, es desplacen d'un cos a l'altre ignorant cap principi de gravetat (ni de sentit comú) i alcen plegats les mans per unir-se en estructures humanes. Cada cop més alt. Cada cop més fort.

És la cosa social: que de tant fonamental per al desenvolupament humà, sempre ha estat a l'ull de l'huracà. Perquè individualment segur que hi aniríeu més ràpid, ens diuen. I és que saben que aquella força col·lectiva és la que fa perdre el vertigen. I això és el més temut per les classes extractives.