iMe

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Isidre Montserrat, Mireia Pàmies, Núria Deulofeu, Bernat Mestre
Escenografia:
Muntsa Codina
Vestuari:
Muntsa Codina
Composició musical:
Bernat Mestre, Josep Sánchez-Rico
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  


Podreu accedir a les gravacions clicant la pestanya del video de les fitxes.

Si tens dificultats, clica aquí

A vegades, aixequem el cap del mòbil i veiem la nostra gent amb el cap acotat mirant el seu mòbil.
A vegades, ens sentim més més lluny dels nostres fent un cafè que fent un watsApp.
A vegades, ens preguntem on anirem a parar.

iMe planteja una possibilitat. Una societat on tot ho tenim integrat, on la única comunicació existent és a través de les xaxes, on les emocions no es comparteixen. On la gent no s’ha mirat mai a la cara.

I en aquesta societat futura, els deixem bruscament sense cap eina electrònica, sense res més que la companyia dels cossos que tenen al seu costat.

I a veure què passa.

I si t’agrada, tuiteja-ho.


Crítica: iMe

24/11/2015

En un futur immediat…

per Iolanda G. Madariaga

La jove companyia Dara es planteja la relació que estem establint amb les TIC en un espectacle fresc, dinàmic i divertit. Des del sentit de l’humor, I Me dibuixa una societat ultra-dependent dels dispositius que, en principi, ens haurien de fer la vida més còmoda i fàcil. Per portar al límit de l’absurd la comèdia, s’inventen un dispositiu personal -síntesi millorada de totes les eines ja en el mercat. L’”I-Me” esdevé indispensable per a tothom: a través de l’I-Me els personatges es comuniquen, treballen, s’esbargeixen, es proveeixen d’aliments... Aviat descobrirem que els personatges que trobem a escena aïllats per una invisible càpsula són, en realitat, companys de pis que es comuniquen a través de l’aparell evitant qualsevol “contacte analògic”, ni que sigui visual. Però la xarxa de xarxes cau inesperadament i els seus dispositius d’interacció amb el món deixen de funcionar; aquests personatges es veuran obligats, no només a contactar, sinó també a compartir i col·laborar per superar la que ha esdevingut una tràgica (tragicòmica) situació d’emergència. L’amarg rerefons que perfila la comèdia no entorpeix en cap moment el desenvolupament dramatúrgic de l’espectacle. Les mesurades interpretacions de Roc Esquius, Roser Tapias, Núria Deulofeu i Isidre Montserrat són el perfecte contrapunt de la grotesca situació que planteja l’obra; amb ells entrem sense adonar-nos en un món absurd que, malauradament, no ens sembla tan llunyà.


Trivial