Incerta glòria

Teatre

informació obra


Direcció:
Àlex Rigola, Damiano Michieletto
Intèrprets:
Nao Albet, Andreu Benito, Marcel Borràs, Aina Calpe, Joan Carreras, Laia Duran, Toni Mira , Pau Roca, Mar Ulldemolins
Escenografia:
Max Glaenzel
Ajudantia de direcció:
Alba Pujol
Vestuari:
Silvia Delagneau
So:
Agustí Viladomat
Il·luminació:
Agustí Viladomat
Producció:
Teatre Nacional de Catalunya, Heartbreak Hotel, Teatre Nacional de Catalunya
Companyia:
Centre de Titelles de Lleida
Sinopsi:

Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de detalls i d’una ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte de dolorosa resolució.

L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades des d’aquella «incerta glòria d’un matí d’abril» —parafrasejant el vers shakespearià d’Els dos cavallers de Verona— en què l’alçament de les forces militars va desencadenar el conflicte bèl·lic.

Àlex Rigola s’acosta a les pàgines d’una de les més grans novel·les catalanes per oferir-ne la seva personal lectura escènica, en la línia de treballs anteriors com la seva aplaudida 2666 sobre la novel·la de Roberto Bolaño.

I tota la joventut no és més que la incerta glòria d’un matí d’abril, la tenebrosa tempesta travessada de llampecs de glòria, però ¿Quina glòria, Déu meu? Hi ha el despertar, i els despertars són tristos, després de les nits de febre i de desvari. Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau... Un es desperta de la seva joventut i li sembla haver tingut febre i desvari, però un s’arrapa al record d’aquell desvari i d’aquella febre, d’aquella tempesta tenebrosa, com si fora d’ella no hi hagués res que valgués la pena en aquest món. Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma, no visc més que de records.

(Joan Sales, Incerta glòria)

Edat recomanada: a partir de 16 anys

Mar Ulldemolins, premiada en la categoria d'actriu de repartiment per aquest espectacle i Marits i mullers. Premis de la Crítica 2015.

Espectacle finalista en la categoria d'adaptació/ dramatúrgia. Premis de la Crítica 2015

Espectacle finalista en la categoria d'espai sonor. Premis de la Crítica 2015



Crítica: Incerta glòria

24/05/2015

La poètica de la guerra

per Aída Pallarès

Incerta glòria és una de les grans novel·les sobre la guerra civil espanyola. Joan Sales, des del punt de vista dels vençuts i sense abandonar les seves conviccions ideològiques, retrata la complexitat inherent i profunda que infligeixen tres anys de guerra. Àlex Rigola ha necessitat pràcticament tres anys per sintetitzar la ingesta novel·la de Sales, però el resultat s’ho val.

La Incerta glòria del Teatre Nacional va directe a l'essència i, sens dubte, farà les delícies dels que no dubten en proclamar-la com “la millor novel·la de la guerra civil”. Per contra, els espectadors que no se l’han llegit poden arribar a saturar-se i a estones desconnectar per culpa de l’excés d’informació.

Estem, això sí, davant d’una adaptació gens efectista que defuig de tota acció i emoció per centrar-se principalment en els conflictes interiors de tots i cada un dels personatges i la relació amb el paisatge,-sigui al front o a la rereguarda-,que els envolta. Rigola, fidel al formalisme que el caracteritza, aconsegueix embriagar-nos amb la poètica de la prosa de Joan Sales i fer que (gairebé) oblidem les tres hores de muntatge.

Àlex Rigola, que des d’uns quants muntatges ençà s'està decantant cada cop més pel minimalisme escènic, ha optat per una posada en escena potent i sense artificis al servei de la novel·la. El moviment poètico-hipnòtic de Toni Mira i Laia Duran substitueix l’extrema fisicalitat de la lluita i un cel ple de micròfons les tenebres de la guerra. Els autèntics protagonistes, doncs, són, evidentment, els intèrprets. Un repartiment encapçalat per una fantàstica Mar Ulldemolins que ens ofereix una interpretació plena de matisos i emocions creuades i un Pau Roca que ha trobat i s’ha fet seu un personatge tan incòmode i difícil d’encarar com en Juli Soleràs.


Trivial