Indestructibles

Familiar | Nous formats

informació obra


Direcció:
Clara Manyós
Dramatúrgia:
Verònica Navas
Sinopsi:

A l’illa on viu la Giovana el sol és infinit i li asseca la roba quan s’asseu a terra a descansar després d’un diumenge de bany i joc. A l’altre extrem del continent, en una terra de camins que es desfan quan plou, la Marceline els recorre amb un desig al cap: vol ser mestra. Per damunt de l’equador, a quatre països de distància, la Jamila dorm en una habitació transparent, foradada i gairebé tan petita com ella; una incubadora on hauria d’estar-se més temps, encara que només podrà ser-hi fins a la mitjanit. I al sud d’elles tres, als carrers d’una ciutat costanera amb molta gent, hi viu el José amb els amics; en un lloc on les nits i la por són de color taronja.

‘Indestructibles’ és un documental escènic multidisciplinari adreçat a infants que recull fragments de vida d’aquests i d’altres nens i nenes de l’Àfrica actual; històries in media res, alhora extraordinàries i absolutament quotidianes, explicades a partir de punts d’unió com l’espai vital, la família, la tradició, els seus objectes preferits o els somnis de present i futur; condicionades pel canvi climàtic, les conseqüències de dècades de guerres o l’arribada de les energies renovables, en què les protagonistes ni perden ni guanyen: prenen decisions.


Escenapart celebrarà el desè aniversari estrenant 'Indestructibles' i amb la vocació que aquesta nova producció sigui accessible i arribi al màxim nombre de nens i nenes de Catalunya.

Ha produït espectacles per a adults des del 2011, fent també coproduccions amb el Festival Grec, el Mercat de les Flors o Temporada Alta. A més més, ha distribuït espectacles familiars del Teatre de l'Aurora dirigits per Joan Arqué, així com un dels últims espectacles de Moisès Maicas, 'Pell de llarinté, cua de tiré', de contes africans.

https://www.escenapart.cat/

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Indestructibles

03/04/2023

Mediterrània del Sud, captar testimonis reals al vol

per Jordi Bordes

L'espectacle neix dels reportatges periodístics de Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez a l'Àfrica. Testimonis de nens. Que lluiten per prosperar a l'escola (amb una semblança al Camí a l'escola de Campiquipugui, que també s'inspirava en uns documentals francesos). Que assumeixen amb estoicisme la falta de garanties d'un sistema públic sanitari. Que viuen amb l'ai el cor la providència pels carrers de Maputo (en un mirall terrible dels nens abandonats a la Rússia de Ieltsin d'Ivan i els gossos).

La posada en escena que proposa Clara Manyós (Estat decepció, La llavor del foc) i Verònica Navas (La ciutat) transforma la manera d'explicar cada cas: des del cinema live amb fotos reals de l'escola de Madagascar i els camins que es desfan quan arriba la tempesta, a una coreografia suggerent que simula el naixement d'un nadó i les seves dificultats de respirar pel que cal protegir-lo en una incubadora, o una construcció escènica d'una ciutat canviant com aquelles escenografies de Azkona i Toloza (amb Teatro Amazonas com a exemple). Sí que es manté una cadència similar en la narració, que seria bo remoure-la per donar una certa sensació de ritme, de canvi de to al muntatge.

Probablement, aquesta obra que es va estrenar a la Mostra d'Igualada (amb una ambiciosa investigació) s'ha concentrat en cada trama i ha obviat el context. Un documental serveix per conèixer i situar els casos concrets, els exemples de vida anònims. Situar cada exemple al mapa (com es feia en la sessió del Feedback a la Fabra i Coats ajudaria a fer visible un continent, que està massa obviat per l'Europa opulenta. De fet, els documentals busquen gratar la crosta de la indiferència i posar el Primer Món com a responsable (passiu com a mínim) de les mancances del Tercer Món. I aquest muntatge, centrat en els casos de lluita ha arraconat la necessària revisió i denúncia. Indestructibles apel·la a la identificació (què passaria al Primer Món si l'hospital no pogués garantir l'electricitat per mantenir en funcionament les incubadores dels nadons?) i que és necessari. La feina d'investigació i recerca mereix girar arreu (sobretot si es poden afiançar els per quès i trencar el ritme amb els trànsits d'un passatge a un altre).