Infàmia

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas / Jordi Bosch, Anna Moliner, Francesc Ferrer , Sidi Larbi Cherkaoui
Coreografia:
Sidi Larbi Cherkaoui
Sinopsi:

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. A l’Eva Dolç li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. Veurem com les ferides que ha patit per la caiguda, fereixen també a dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara i l’Aleix, dos intèrprets que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament actors “emergents”. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni, un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici. 

Premi de la Crítica 2016 categoria actriu de repartiment (Anna Moliner)

Premi de la Crítica 2016 categoria de text (Pere Riera)

Emma Vilarasau, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Infàmia

20/02/2016

Exercici teatral íntim que no aspira a remoure amb la mateixa intensitat que les altres peces de Pere Riera

per Jordi Bordes

Torna Pere Riera. Però ho fa amb una peça petita, de circumstància. Que, a diferència de la seva solvent però breu producció, no qüestiona pilars com ara la família i l’honor. Fem-ne un repàs: Lluny de Nuuk (TNC, 2010) va ser un debut espectacular que semblava estar escrit per un autor molt més madur que aquest jove nascut el 1974. Va seguir sorprenent Barcelona (TNC, 2013), novament amb una profunditat sobre l'amistat de dues noies enmig de la guerra. El text que presentaria al Torneig de dramatúrgia del Temporada Alta el convertiria en espectacle i l'estrenaria posteriorment a Barcelona: Red pontiac (Poliorama, 2014) novament presentava dues dones que es coneixien al parc i que tenien una visió ben antagònica sobre la cura dels fiills. una comèdia àcida. Riera va començar a treballar amb Emma Vilarasau a Desclassificats (Villarroel, 2011) on abordava un thriller polític. Infàmia és, probablement, l'obra més íntima que sigui un mirall en el que identificar-se: queda massa llunyà de l'espectador la peripècia actoral. Ara, això sí, és un privilegi veure com creix aquest Hamlet a la sala d’assaig de l’actriu retirada. 

El gir final és una bona idea però que no descobreix gaire res més que l’agilitat del dramaturg i director. Bon treball actoral d’un sempre solvent Jordi Boixaderas, una recuperada Emma Vilarasau i un duel bonic d’Anna Moliner i Francesc Ferrer. Té vida i, probablement és unn format molt adequat per a fer una llarga gira arreu de Catalunya.

Trivial