Infàmia

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas / Jordi Bosch, Anna Moliner, Francesc Ferrer , Sidi Larbi Cherkaoui
Coreografia:
Sidi Larbi Cherkaoui
Sinopsi:

Infàmia és un joc de miralls, d’esferes, de punts de vista. A l’Eva Dolç li ha caigut un tros de món al damunt, i està lesionada. Veurem com les ferides que ha patit per la caiguda, fereixen també a dos individus tendres, que encara no són del tot conscients del camí que han pres: la Sara i l’Aleix, dos intèrprets que semblen condemnats a patir l’emergència de ser perpètuament actors “emergents”. I, enmig d’un combat ferotge que farà entrar en crisi les vocacions de tots tres, apareixerà en Toni, un mefistofèlic astut, que els posarà a tots tres en solfa. Remourà tots els fonaments i aclarirà tots els dubtes, perquè els altres acabin entenent d’una vegada per totes, de què va en realitat aquest ofici. 

Premi de la Crítica 2016 categoria actriu de repartiment (Anna Moliner)

Premi de la Crítica 2016 categoria de text (Pere Riera)

Emma Vilarasau, finalista en la categoria d'actriu. Premis de la Crítica 2016

Crítica: Infàmia

21/02/2016

Actuar de veritat

per Pep Barbany

De la mateixa manera que la majoria de directors i dramaturgs en algun moment (o diversos moments de la seva carrera) intenten acostar-se als clàssics (llegiu majoritàriament Shakespeare), també és cert que després d'anys de creació molt intensa, amb estrenes que se succeeixen un rere l'altre, apareix la necessitat endogàmica de parlar del que es viu tots els dies: el teatre. L'ofici, els secrets, les meravelles i misèries de la professió i els seus protagonistes, acaben servint com a excusa per mirar-se a un mateix i al mateix temps es converteixen en un mirall de l'ànima humana.

Aquest exercici introspectiu pot ser més o menys ambiciós o profund, o convertir-se en simple entreteniment, que no és poc. Enmig d'aquests dos extrems sembla situar-infàmia, l'última proposta de Pere Riera després de l'èxit de Barcelona torna a proposar una funció més íntima, una mirada aparentment més acotada que es fixa en uns pocs personatges que es troben en moments clau de les seves vides.

En ser una mirada està tan centrada en el món del teatre, a més d'un li pot sorgir el dubte de si és una obra dirigida només als del gremi o als molt teatrers. Res a témer. Si alguna cosa ha demostrat Pere Riera és la seva habilitat per embastar històries tan interessants com equilibrades, capaces d'acontentar a tot tipus de públics i també als crítics més exigents.

Llegir la crítica sencera a Notodo (castellà)

Trivial