Ino

Circ

informació obra


Composició musical:
Pol Jubany
Intèrprets:
Alba Ramió i Güell, Eva Luna Fraini, Lavinia Gilardoni, Noémie Olphand, Chloé Lacire, Rebecca Vereijken
Direcció:
Alba Ramió i Güell, Eva Luna Fraini, Lavinia Gilardoni, Noémie Olphand, Chloé Lacire, Rebecca Vereijken
Il·luminació:
Lydie del Rabal
Vídeo:
Mateo Silvan
Vestuari:
Christine Thomas épouse Curto
Sinopsi:

7 dones no pesen molt en aquest món. Així que hem pensat: I si les ajuntem? INO som nosaltres, vestides de diverses capes de convencions socials, una mica com tot el món. Capes que ens molesten i que no ens deixen lliures per moure’ns. De seguida ens adonem que pesen més les pressions socials que aguantar el pes d’altres persones. Llavors ens agafem de les costures i ens despullem. Ens agafem les unes a les altres: ens portem, ens suportem i fem portés. Simplement perquè és el que volem fer, juntes.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Ino

19/05/2022

Entusiasta sororitat

per Jordi Bordes

Es pot comunicar només amb el moviment. Ho demostra. Ino Kollektiv (Ino). Són set noies que mostren el seu empoderament a partir d’uns jocs que fan un pont entre la dansa –Made of space de Guy Nader & Maria Campos o Trama de Roser López Espinosa es mouen per paràmetres molt pròxims– i l’especialitat del circ de portés. Elles trenquen els rols i esdevenen àgils o portors, indistintament. Totes set tenen el seu espai de projectar una certa desesperació per mirar de complir uns rols socials que venen imposats. Entre totes, decideixen abolir-los per poder-se’n alliberar. La roba és una peça que els permet ensnyar l'esclavatge i l'alliberament.

La peça funciona millor quan ronden en la coreografia que quan procuren ser massa narratives. Són molt més plàstiques en el ball que en la voluntat d’explicar-se. No els cal completar el moviment amb paràmetres expressius, d'una certa incomoditat, d'un punt de revolta. Quan surten de l'escenari travessant la platea (cadascú pel seu camí, ) provoquen el somriure de la complicitat dels espectadors: Juntes s’han fet fortes. I, des de la plata, s'hi ha aplaudit l'empatia i la sororitat efectiva, pràctica, real.

El grup augura futurs espectacles en què arrodoneixin més el seu llenguatge, en què es deslliurin d’allò que dona la sensació que se senten obligades a posar. Són joves i tenen la capacitat d'expressar-se ballant i amb una plasticitat acrobàctica que s'apropa a la dansa. També s'hi podrien trobar imatges de treballs de Roberto Olivan (Gold, A place to bury strangers, Socarrel).