inTarsi

informació obra



Dramatúrgia:
EIA
Direcció:
EIA i Jordi Aspa
Intèrprets:
Armando Rabanera Muro, Fabio Nicolini, Fabrizio Giannini, Manel Rosés Moretó, Sarah Filmer “Sankey”, Quim Girón
Direcció Musical:
Cristiano Della Monica
Coreografia:
Michelle Man
Producció:
EIA , La Destil·leria
Il·luminació:
Sarah Filmer “Sankey”
Escenografia:
EIA, El Taller del Lagarto
Vestuari:
Fanny Fredouelle, Rosa Crehuet
Companyia:
Animal Religion
Sinopsi:

inTarsi, segona creació de la Companyia de Circ “eia”, és un espectacle reflexiu i visceral que té com a objectiu “fer riure pensant” o “ fer pensar rient” i que ofereix la possibilitat de mirar les coses des d’una altra perspectiva. Aquesta peça és una reflexió sobre la grandesa de trobar-se i la transformació dels sentiments: cadascú està sol d’una manera o altra, però si ho mires bé, t’adones que no ets molt diferent dels que són al teu voltant…

“Volem acompanyar al públic a submergir-se en un món familiar, un univers fet per peces de vida per les que tots hem passat, per a compartir amb nosaltres una experiència humana.

Pensem amb el públic com a acompanyant i no com a espectador, convidant-lo a impregnar-se del nostre imaginari des de l’entrada a la sala i oferint la possibilitat d’identificar-se en la successió d’estats d’ànim que composa el nostre viatge.”

Crítica: inTarsi

22/04/2016

Joc, bellesa i bones vibracions

per Jordi Jané

Amb la companyia remodelada al cinquanta per cent, eia conserva el segell que va caracteritzar el seu primer i multipremiat espectacle (Capas, 2011-2015). En efecte, les noves incorporacions harmonitzen perfectament amb “l’estil eia” i hi aporten cal·ligrafies corporals que enriqueixen la gran capacitat expressiva que ja tenia la formació anterior.

El títol InTarsi vol ser una metàfora de com entén la creació en equip la companyia eia: elements diferents que, sense perdre la pròpia personalitat, s’integren en un conjunt per construir una entitat superior tot enriquint-se mútuament. En italià, “intarsio” és un concepte de marqueteria que significa incrustació, encaix de peces de diferents formes, textures i colors. La marqueteria és un treball artesà que requereix paciència i delicadesa per tal que l’obra quedi perfectament acabada. InTarsi ha estat construït amb aquests requisits. I, a més, amb ofici. La metàfora va funcionar gairebé a la perfecció la nit de l’estrena, i auguro que d’aquí a quatre o cinc funcions ja podrem eliminar el “gairebé”.

El fil relacional entre els personatges llisca de manera àgil entre un seguit d’escenes de ritme trepidant, esquitxades quan convé amb moments de calma i fins i tot amb una tensió emocional que bascula entre el rebuig, el desdeny i la tendresa. Les tècniques acrobàtiques i d’equilibri (perxa xinesa, banquines, minitramp, mans a mans, cascades, dansa acrobàtica i bàscula) es combinen frenèticament entre elles i s’amalgamen amb una esbojarrada capacitat de joc, una música que encaixa com un guant amb cada situació, un humor de punt justíssim i fins i tot amb una sorprenent pinzellada entre el friquisme i el burlesque. Els números solistes contribueixen al lluïment personal de quatre artistes que elaboren un excel·lent treball de conjunt.

InTarsi és, del principi a la fi, un regal de bellesa circense i bones vibracions.