inTarsi

Circ

informació obra


Aquest espectacle forma part de l'Itinerari Recomana
Tastaolletes
Itineraris recomana
Dramatúrgia:
EIA
Direcció:
EIA i Jordi Aspa
Intèrprets:
Armando Rabanera Muro, Fabio Nicolini, Fabrizio Giannini, Manel Rosés Moretó, Sarah Filmer “Sankey”, Quim Girón
Direcció Musical:
Cristiano Della Monica
Coreografia:
Michelle Man
Producció:
EIA , La Destil·leria
Il·luminació:
Sarah Filmer “Sankey”
Escenografia:
EIA, El Taller del Lagarto
Vestuari:
Fanny Fredouelle, Rosa Crehuet
Companyia:
Animal Religion
Sinopsi:

inTarsi, segona creació de la Companyia de Circ “eia”, és un espectacle reflexiu i visceral que té com a objectiu “fer riure pensant” o “ fer pensar rient” i que ofereix la possibilitat de mirar les coses des d’una altra perspectiva. Aquesta peça és una reflexió sobre la grandesa de trobar-se i la transformació dels sentiments: cadascú està sol d’una manera o altra, però si ho mires bé, t’adones que no ets molt diferent dels que són al teu voltant…

“Volem acompanyar al públic a submergir-se en un món familiar, un univers fet per peces de vida per les que tots hem passat, per a compartir amb nosaltres una experiència humana.

Pensem amb el públic com a acompanyant i no com a espectador, convidant-lo a impregnar-se del nostre imaginari des de l’entrada a la sala i oferint la possibilitat d’identificar-se en la successió d’estats d’ànim que composa el nostre viatge.”

Crítica: inTarsi

17/05/2016

Un espectacle de circ orgànic, engranat i amb color

per Núria Cañamares

Quatre acròbates (tots masculins) brinden una exhibició de circ, teatre físic i dansa que enllaça orgànicament la tècnica, l’escenografia i la posada en escena. Com l’artista que tan bon punt fa un bot com un rebot, el mobiliari es transforma contínuament per esdevenir el suport que requereix l’acció. I diem volgudament “acció” més que no pas “exercici” ja que, tot i que ho és, no es té la sensació d’assistir a un encadenament de números com acostuma a passar en molts muntatges de circ (i en altres gèneres, com ara el clown i la dansa, sovint sense text), sinó a un espectacle que convida a gaudir en la seva integritat. Aquesta unitat s’aconsegueix amb minúscules dramatúrgies i una combinació d’escenes ben engranades on la interpretació actoral i l’humor hi aporten una curiosa nota de color. Dos exemples: el brillant anunci verbal d’una coreografia acrobàtica de mans i peus i la inesperada incursió del bollywood.

Desafiant les lleis de la gravetat i fent gala d’una confiança màxima amb els companys, salten esvelts, fan equilibris cranials, ballen inclinats, s’enjogassen al trampolí, etc. palesant en tot moment el domini i la precisió d’uns moviments que, alhora, s’ajusten al ritme musical i la il·luminació. L’espectador ho viu intensament, concentrat i contingut a la butaca com si, ni que sigui una mica, l’èxit de la pirueta també depengués d’ell. I quan –és intrínsec al risc del circ– l’acrobàcia no es resol com s’esperava, agraeix la humanitat de l’artista, capaç d’acceptar instantàniament l’error evitant que els esguerri la festa. Tota una lliçó.