Jo, dona. A Lili Elbe.

informació obra



Companyia:
Cia. Marta Carrasco
Direcció:
Marta Carrasco, Manel Quintana
Autor:
Marta Carrasco
Intèrprets:
Marta Carrasco, Albert Hurtado
Sinopsi:

La ballarina i coreògrafa Marta Carrasco fa un homenatge a la primera persona obertament transgènere de la història: Lili Elbe. Una dona valenta i rebel que va portar el seu desig fins a les últimes conseqüències.

Aquest espectacle és un homenatge molt personal a Lili Elbe, la primera persona transgènere en sotmetre’s a una cirurgia de reassignació de sexe l’any 1930. Lili, nascuda a Dinamarca a finals del segle xix, fou una pintora paisatgista d’èxit considerable. Va morir l’any 1931 després d'un trasplantament d'úter en el seu desig de ser mare. En la seva última creació, Marta Carrasco ha volgut experimentar amb el llenguatge més essencial, el de la mirada, aconseguint crear el vincle i la complicitat entre Lili i el seu alter ego.

Crítica: Jo, dona. A Lili Elbe.

18/10/2021

Jo home, Soc una dona

per Ferran Baile

Marta Carrasco es sens dubte una de les grans creadores teatrals, coreògrafes i ballarina de dansa contemporània. En continua evolució, experimenta nous estils creatius en cada espectacle. En aquesta ocasió i homenatjant Lili Elbe, la primera persona transgènere reconeguda, experimenta amb el llenguatge més essencial, el de la mirada, aconseguint crear el vincle i la complicitat entre el/la protagonista i el seu alter ego. Es viu el drama de sentir-se en un cos del que es sent aliè, d´un sexe masculí que entra en total discòrdia amb el seu sentiment femení i una voluntat de reconvertir-se inclús físicament volen aconseguir els òrgans poder ser mare.

Teatre visual, imatges, expressió corporal, petites coreografies i mirades, complicitats i una banda sonora que alterna la música clàssica, les àries operístiques, grans clàssics de la chanson francesa (Milord, J´atendrai, La bohème), un rap (única peça interpretada per homes) i la veu de la gran cantant italiana Mina i la seva extraordinària i lliure versió de La tieta de Joan Manuel Serrat, Bugiardo e incosciente (Mentider i inconscient), que tanca l´espectacle.

 

Marta Carrasco (Barcelona, 1963), coreògrafa, ballarina, creadora escènica va iniciar-e en la dansa contemporània treballant en diverses companyies, especialment amb la Companyia de Dansa Metros de Ramón Oller. El 1995 montà companyia pròpia i va estrenar un solo magistral, Aiguardent, sobre l´alcoholisme, i el 1998, Blanc d´ombra, recordant Camille Claudel, una altre peça antològica. Prop de deu muntatges més i diverses col.laboracions formen part de la seva trajectòria en la recerca d´una estètica expressionista i jugant amb el grotesc i la farsa. J´arrive, la superproducció Dies Irae, BFlowers, No se si..., son alguns dels seus muntatges, fins a arribar a Perra de nadie, títol prou explícit, el 2019.

 

Albert Hurtado nascut a Cardedeu (1979), és actor, ballarí i professor de dansa-zumba. Va estudiar teatre a l´escola Nancy Tuñón. Donava classes de zumba, quan un dia el va veure la Marta Carrasco, quelcom va veure d´especial amb ell, que directament li va proposar ser el protagonista d´aquest muntatge. Fa el seu debut professional a un escenari amb aquest muntatge, amb una entregada i meritòria interpretació. Ell de fet és el protagonista, assumint Marta Carrasco una presència secundaria, malgrat estar també tot l´espectacle en escena, com alter ego, en certa mida la seva dona Gerda Wegener, que el/la va comprendre i recolzar en tot moment.  

 

 

 

 

Einar Wegener-Lili Elbe

Va néixer a Vejle-Dinamarca, el 28 de desembre del 1882 i va morir a Alemanya, el 13 de setembre del 1931, concretament a Dresden on esta enterrada. Quan encara vivia com a home va conèixer qui seria la seva parella Gerda Wegener a l´Escola d´Art de Kobenhavn-Copenhague i es van casar el 1904, ell tenia 22 anys i ella 19. Van treballar junts com a il·lustradors. Einar es va especialitzar en pintures de paisatges i Gerda ho va fer en libres il·lustrats i revistes de moda. Ambdós van viatjar per Itàlia i França i es van ubicar finalment a París, el 1912. Va ser on Einar va decidir obertament viure com a dona i va adoptar el nom de Lili Elbe. El 1913, es va descobrir que la dona-model preferida per Gerda era el seu marit, que des de llavors es va vestir de dona. Sols els seus amics íntims ho sabien i Gerda la presentava com a la seva cosina Lili. Va ser la primera dona transgènere reconeguda. El 1930, va viatjar a Alemanya per realitzar mitjançant la cirurgia el canvi de sexe. Era una cirurgia molt experimental encara. La primera intervenció va consistir en la castració amb l´extirpació complerta dels òrgans genitals externs. La resta de cirurgies, fins a cinc operacions, van consistir en el trasplantament d´ovaris, que van ser obtinguts d´una jove de 26 anys. Però degut al rebuig va haver de ser operada dues vegades mes. La quinta operació va ser un trasplantament d´úter, pensada per a que Lili pogués ser mare. L´operació va ser un fracàs i va generar una infecció i un seguit de complicacions que la van portar a la mort. Va ser enterrada al cementiri de Trinitatisfriedhof de Dresden.

Al moment de fer-se públic a voluntat de posar-se en mans de la cirurgia, el seu cas va ser la sensació dels diaris de Dinamarca i Alemanya. El rei de Dinamarca va invalidar el matrimoni dels Wegener a l´octubre del 1930 i Lili va aconseguir el canvi de sexe i de nom.

Gerda va continuar la seva vida de forma independent, es va casar i va anar a viure a Marrakech i Casablanca, posteriorment es va divorcià i va tornar a Dinamarca, on va morir el 1940. Sempre es va referir al seu marit, com “la meva pobre i estimada Lili”.  

Lili Elbe al cinema i la literatura

L´any 2015 es va estrenar la pel·lícula anglesa La chica danesa, basada en la exitosa novel.la homònima de David Ebershoff i dirigida per Tom Hooper  (Elizabeth, Los miserables), amb Lucinda Coxon a cura del guió. L´actor Eddie Redmayne (camaleònic actor que un any abans havia interpretat a Stephen Hawkins a La teoria del todo, aconseguint l´Oscar al millor actor), aconsegueix una altre gran interpretació donant vida a l´artista transgènere. Va ser nominat a l´Oscar, com l´actriu Alicia Vikander (la Lara Croft de Tomb raider),  que va donar vida a Gerda Wegener, i que va aconseguir l´Oscar a la millor actriu de repartiment.

 

text: ferranbaile@gmail.com