Marta Carrasco es sens dubte una de les grans creadores teatrals, coreògrafes i ballarina de dansa contemporània. En continua evolució, experimenta nous estils creatius en cada espectacle. En aquesta ocasió i homenatjant Lili Elbe, la primera persona transgènere reconeguda, experimenta amb el llenguatge més essencial, el de la mirada, aconseguint crear el vincle i la complicitat entre el/la protagonista i el seu alter ego. Es viu el drama de sentir-se en un cos del que es sent aliè, d´un sexe masculí que entra en total discòrdia amb el seu sentiment femení i una voluntat de reconvertir-se inclús físicament volen aconseguir els òrgans poder ser mare.
Teatre visual, imatges, expressió corporal, petites coreografies i mirades, complicitats i una banda sonora que alterna la música clàssica, les àries operístiques, grans clàssics de la chanson francesa (Milord, J´atendrai, La bohème), un rap (única peça interpretada per homes) i la veu de la gran cantant italiana Mina i la seva extraordinària i lliure versió de La tieta de Joan Manuel Serrat, Bugiardo e incosciente (Mentider i inconscient), que tanca l´espectacle.
Marta Carrasco (Barcelona, 1963), coreògrafa, ballarina, creadora escènica va iniciar-e en la dansa contemporània treballant en diverses companyies, especialment amb la Companyia de Dansa Metros de Ramón Oller. El 1995 montà companyia pròpia i va estrenar un solo magistral, Aiguardent, sobre l´alcoholisme, i el 1998, Blanc d´ombra, recordant Camille Claudel, una altre peça antològica. Prop de deu muntatges més i diverses col.laboracions formen part de la seva trajectòria en la recerca d´una estètica expressionista i jugant amb el grotesc i la farsa. J´arrive, la superproducció Dies Irae, BFlowers, No se si..., son alguns dels seus muntatges, fins a arribar a Perra de nadie, títol prou explícit, el 2019.
Albert Hurtado nascut a Cardedeu (1979), és actor, ballarí i professor de dansa-zumba. Va estudiar teatre a l´escola Nancy Tuñón. Donava classes de zumba, quan un dia el va veure la Marta Carrasco, quelcom va veure d´especial amb ell, que directament li va proposar ser el protagonista d´aquest muntatge. Fa el seu debut professional a un escenari amb aquest muntatge, amb una entregada i meritòria interpretació. Ell de fet és el protagonista, assumint Marta Carrasco una presència secundaria, malgrat estar també tot l´espectacle en escena, com alter ego, en certa mida la seva dona Gerda Wegener, que el/la va comprendre i recolzar en tot moment.
Einar Wegener-Lili Elbe
Va néixer a Vejle-Dinamarca, el 28 de desembre del 1882 i va morir a Alemanya, el 13 de setembre del 1931, concretament a Dresden on esta enterrada. Quan encara vivia com a home va conèixer qui seria la seva parella Gerda Wegener a l´Escola d´Art de Kobenhavn-Copenhague i es van casar el 1904, ell tenia 22 anys i ella 19. Van treballar junts com a il·lustradors. Einar es va especialitzar en pintures de paisatges i Gerda ho va fer en libres il·lustrats i revistes de moda. Ambdós van viatjar per Itàlia i França i es van ubicar finalment a París, el 1912. Va ser on Einar va decidir obertament viure com a dona i va adoptar el nom de Lili Elbe. El 1913, es va descobrir que la dona-model preferida per Gerda era el seu marit, que des de llavors es va vestir de dona. Sols els seus amics íntims ho sabien i Gerda la presentava com a la seva cosina Lili. Va ser la primera dona transgènere reconeguda. El 1930, va viatjar a Alemanya per realitzar mitjançant la cirurgia el canvi de sexe. Era una cirurgia molt experimental encara. La primera intervenció va consistir en la castració amb l´extirpació complerta dels òrgans genitals externs. La resta de cirurgies, fins a cinc operacions, van consistir en el trasplantament d´ovaris, que van ser obtinguts d´una jove de 26 anys. Però degut al rebuig va haver de ser operada dues vegades mes. La quinta operació va ser un trasplantament d´úter, pensada per a que Lili pogués ser mare. L´operació va ser un fracàs i va generar una infecció i un seguit de complicacions que la van portar a la mort. Va ser enterrada al cementiri de Trinitatisfriedhof de Dresden.
Al moment de fer-se públic a voluntat de posar-se en mans de la cirurgia, el seu cas va ser la sensació dels diaris de Dinamarca i Alemanya. El rei de Dinamarca va invalidar el matrimoni dels Wegener a l´octubre del 1930 i Lili va aconseguir el canvi de sexe i de nom.
Gerda va continuar la seva vida de forma independent, es va casar i va anar a viure a Marrakech i Casablanca, posteriorment es va divorcià i va tornar a Dinamarca, on va morir el 1940. Sempre es va referir al seu marit, com “la meva pobre i estimada Lili”.
Lili Elbe al cinema i la literatura
L´any 2015 es va estrenar la pel·lícula anglesa La chica danesa, basada en la exitosa novel.la homònima de David Ebershoff i dirigida per Tom Hooper (Elizabeth, Los miserables), amb Lucinda Coxon a cura del guió. L´actor Eddie Redmayne (camaleònic actor que un any abans havia interpretat a Stephen Hawkins a La teoria del todo, aconseguint l´Oscar al millor actor), aconsegueix una altre gran interpretació donant vida a l´artista transgènere. Va ser nominat a l´Oscar, com l´actriu Alicia Vikander (la Lara Croft de Tomb raider), que va donar vida a Gerda Wegener, i que va aconseguir l´Oscar a la millor actriu de repartiment.
text: ferranbaile@gmail.com
