Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

Teatre

informació obra


Autoria:
Vaca 35
Intèrprets:
José Rafael Flores
Composició musical:
Alberto Rosas
Ajudantia de direcció:
Mari Carmen Ruiz
Il·luminació:
Natalia Sedano
Escenografia:
Natalia Sedano
Producció:
Vaca 35 Teatro
Dramatúrgia:
Jordi Oriol, Daniela Feixas
Sinopsi:

El silenci de la nit quan l'enorme Ciutat de Mèxic dorm, i que al mateix temps desapareguis en aquesta immensitat.

Un indigent amb tota la seva vida dins d'un carret metàl·lic de supermercat.

Plorar asseguda en li excusat sobre de la teva pròpia merda.

Mirar un punt fix en el no res i que t'assaltin les llàgrimes.

Un rostre desencaixat.

Ser un complet buit.

Potser en tot cas, aquesta sigui una investigació sobre l'amor i la solitud.

Josefina la gallina puso un huevo en la cocina és el primer treball unipersonal que Vaca 35 decideix explorar. Seguint la línia de treball de creació col·lectiva, aquesta indagació va prendre com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l'actor. La migració com un concepte detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides.


Crítica: Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

23/06/2018

KoKoRoKó, fer art del sofriment

per Maite Guisado

No fer un pamflet, sinó una obra d'art, convertir en acte poètic parlar de la violència, de la incertesa de la pròpia identitat, el dolor de la migració, els maltractaments, els assassinats de dones, la discriminació, els abusos, ho aconsegueix fer la companyia mexicana Vaca Teatro, amb el nou espectacle  JOSEFINA, LA GALLINA, PUSO UN HUEVO EN LA COCINA. Un monòleg interpretat per Rafael Flores, acompanyat a l'acordió per Alberto Rosas, amb direcció de Diana Magallón i dramatúrgia de Damián Cervantes, director de la companyia. 

Autèntic i honest, és un teatre artesanal potent, de distància curta, pura veritat, que sorgeix de les pròpies vivències de l'equip artístic, que forneixen el material d'una ficció, un treball viu nascut d'una cuina teatral en comunitat que esvedé teatralittat, potència, vivència, i fins i tot espiritualitat. Una experiència que implica l'espectador. Si no fos amb poesia no es podrien explicar determinades coses sobre un escenari, però no deixa de ser un teatre documental, d'experiència i ple de simbolisme. Però sobretot de poesia. I amb una estètica tan simple com efectista, amb els objectes mínims però ben mesurtas. Un gir més, un nou format d'aquesta companyia, ara ja habitual a Catalunya des que Jordi Duran la va portar a FiraTàrrega per primer cop. És una perla al seu país, perquè no practica el teatre que normalment es fa allà, però és una meravella allà on va, sigui Barcelona, Sarajevo, el Japó, Itàlia o Portugal. Tenen una poètica molt particular i creixent, i cada espectacle és diferent de l'anterior. No s'acomoden amb fórmules que funcionen. Creen teatre en comunitat i cada cop en surten coses noves. Es van guanyar l'estima del públic i la primera pluja de bones crítiques amb LO ÚNICO QUE NECESITA UNA GRAN ACTRIZ ES UNA GRAN OBRA Y LAS GANAS DE TRIUNFAR. També va presentar a Tàrrega CUANDO TODOS PENSABAN QUE HABÍAMOS DESAPARECIDO, en coproducción amb la companyia catalana La Rueda, que després va anar a la Villarroel, una codirecció de Damián Cervantes i Jorge Yammam-Serrano (entrevista). Endavant! Adelante!