Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

informació obra



Autoria:
Vaca 35
Intèrprets:
José Rafael Flores
Composició musical:
Alberto Rosas
Ajudant de direcció:
Mari Carmen Ruiz
Il·luminació:
Natalia Sedano
Escenografia:
Natalia Sedano
Producció:
Vaca 35 Teatro
Dramatúrgia:
Jordi Oriol, Daniela Feixas
Sinopsi:

El silenci de la nit quan l'enorme Ciutat de Mèxic dorm, i que al mateix temps desapareguis en aquesta immensitat.

Un indigent amb tota la seva vida dins d'un carret metàl·lic de supermercat.

Plorar asseguda en li excusat sobre de la teva pròpia merda.

Mirar un punt fix en el no res i que t'assaltin les llàgrimes.

Un rostre desencaixat.

Ser un complet buit.

Potser en tot cas, aquesta sigui una investigació sobre l'amor i la solitud.

Josefina la gallina puso un huevo en la cocina és el primer treball unipersonal que Vaca 35 decideix explorar. Seguint la línia de treball de creació col·lectiva, aquesta indagació va prendre com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l'actor. La migració com un concepte detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides.


Crítica: Josefina la gallina puso un huevo en la cocina

14/06/2018

Nostàlgia del corral

per Jordi Bordes

Els de Vaca35 tornen a l'Atrium. Presenten un espectacle amb un punt còmic d'entrada (com un adult pot identificar-se com una gallina?) que amaga una metàfora més fosca. Aquesta gallina independent, solitària, poruga, tot i que està satisfeta del seu present sempre tindrà nostàlgia del seu primer amor. Darrere de la metàfora (i la coreografia de vol curt) s'hi amaga la vivència personal de l'actor de com es descobreix diferents als gustos els seus companys a la seva Ciudad Juárez natal.  Amb les desaparicions d'algunes de les seves amigues, arriba una sensació d'amenaça que li fa sortir-ne i refugiar-se a la gran capital de Mèxic D.F.. Allà és on refà la vida, es descobreix la seva pròpia identitat sexual però queda ferit de la nostàlgia de la seva infància. És des d'aquest desig  no complert que es construeix tota la peça.

Els de Vaca35 construeixen a partir d'un teatre simbòlic, quasi ritual. Ho van fer amb aquell Cuándo todos pensaban que habíamos desaparecido (que vinculaven la seva història amb els cuinar a casa) i, abans amb una versió de Les criades quasi agònic, a Lo único que necesita una gran actriz es una obra y las ganas de triunfar. El seu treball és molt honest. Per això poden mirar al públic amb uns ulls transparents. Són el que fan. Ho viuen des de la per més interna del cos i del cervell. S'ho creuen i ho transmeten. En realitat, aquesta transformació en gallina és una forma de representar-se a sí mateixos, de marcar una distància a la primera persona del singular més íntima i permetre empatia i identificació del públic. Josefina (interpretat per José Rafael Flores) la gallina (va somiar ser oreneta, però ja s'ha conformat a pondre ous i cuidar-los sense l'habilitat de covar-los, perquè neixin pollets) està contínuament acompanyada per un acordionista (Alberto Rosas). Posa partitura de les tonades més infantils a la més amarga, quasi udolant. És un bon contrapunt que es completa, a més amb algunes projeccions, en clau de carteles i també de gravacions familiars a la platja que marca els canvis de quadre, els nous capítols que va explicant aquesta gallina que va descobrir que ho era quan va pondre el primer ou, en veure la immensitat del mar.

Les gallines són carn tendra i barata que ha tingut puntuals referents a l'escena. Quim Girón, per exemple, l'entra en el seu bestiari d'Indomador. Posteriorment, també apareixen en el seu mític Chicken legz. Per la seva banda, Carla Rovira va convertir-s'hi per fer de gallina acollidora amb els seus pollets (Most of all, you've got to hide it from the chicks). Per arribar a la sinceritat més natural, a desmitificar i treure proteccions a la canalla perquè es pogués expressar a través d'una teatralitat (com la de l'autolesió) molt apartada dels àmbits de teatre familiar. fins i tit, hi ha una versió molt gamberra amb Jango edwards i el seu Montando pollos del Fòrum de les Cultures. Aquesta intel·ligent i viscuda metàfora de Vaca35 és aparentment divertida però amaga una càrrega emocional per sota, de profunditat, que li falta surar més a la superfície, fer-la més explícita.